Amb el caramull d'escàndols de corrupció que hem viscut durant aquesta legislatura, que se sumen a la creixent desconfiança que la política inspira a molta gent, la possibilitat d'una alta abstenció a totes les consultes del cicle electoral que dia 28 s'inaugura a Catalunya és temuda per molts, de tal forma que sovintegen, com sempre passa cíclicament, les veus que demanen canvis a la llei electoral. Per introduir les llistes obertes i desfer part del poder que tenen els aparells dels partits, obligant per llei que els militants de cada formació triïn directament els candidats i, després, que els ciutadans pugin elegir no només entre partits diferents, sinó també entre candidats de la mateixa formació.
Seria una reforma desitjable. Hores d'ara, el funcionament intern dels partits polítics és més semblant a la "democràcia orgànica" franquista que no als constitucionalment prevists instruments de participació política ciutadana. A cada partit les primàries són l'excepció. La norma és que la cúpula, l'aparell, decideix quins són els agraciats amb la loteria de la candidatura en funció dels propis interessos, és a dir, perllongar en el temps tot el que sigui possible el control del partit. La participació directa dels militants és una quimera. No interessa a ningú. El paradigma és Zapatero. Tot el dia s'omple la boca de participació, drets ciutadans i etcètera. Però ben alerta que ha anat de reformar les lleis que calgui per obligar els partits a tenir un funcionament intern escrupolosament democràtic.
Es va estenent, així, la raonable desconfiança cap als partits i creix la suposada participació política al marge dels quals. Però és un miratge. Es pot participar socialment a través d'organitzacions ics, es pot fer el que cadascú vulgui per fer-se sentir, poden existir organitzacions civils que tenguin capacitat d'influència... però tot això no és participació política, la qual, si ha d'existir, ha de ser a través dels partits, que per això existeixen. En democràcia, la participació política popular es produeix a través del dret a votar i del dret a militar en qualsevol tipus de partit. La primera condició la tenim. La segona, a la pràctica, no. Perquè tots els partits, sense cap excepció, estan segrestats pels aparells, pels que estan a dalt i volen controlar, i controlen, qualsevol possibilitat de participació real, negant-la.
A vegades, se sent a dir que l'abstenció és molt dolenta per a la democràcia. No ben bé. De fet, el que és molt dolent és que la gent que no vota o, encara més interessant, que vota nul o blanc sigui tan poca. Amb la superestructura antidemocràtica que té segrestats els partits polítics, l'únic que de veres és radicalment democràtic és abstenir-se o votar nul-blanc. Votar candidatures de partits esperant que regenerin el funcionament de la democràcia és com posar-se una bena davant dels ulls. Per molt que es triï el color de la bena, no es deixarà de tenir els ulls tapats. Res que no sigui una enorme abstenció-vot-blanc-nul farà reaccionar els polítics.
Però no passarà i, per tant, no existiran reformes legals per fer vertaderament democràtica la participació política a través dels partits. Perquè, desgraciadament, segueix havent-hi una majoria de població que s'estima més votar, o sigui, seguir amb la bena davant dels ulls fent-se la il·lusió que triant el color ja basta.
