El projecte de llei del Govern central sobre l'ordre dels llinatges ha tornat a aixecar la polèmica. La legislació actual afirma que la parella ha de triar l'ordre dels cognoms dels seus fills. Abans era obligatori posar primer el llinatge del pare i després el de la mare. Ja fa anys que no és així i els pares poden decidir quin dels dos llinatges va davant i quin va darrere. Això sí, si els progenitors no es posen d'acord, aleshores es fa com s'havia fet sempre i es posa de primer el del pare i de segon el de la mare. La novetat que es vol introduir és l'eliminació d'aquesta preferència. En lloc d'això hom vol que, si no hi ha acord, aleshores s'ordenin els llinatges per ordre alfabètic. Però no sé si finalment es farà així, perquè ja hi ha hagut qui ha advertit que a la llarga això significarà el predomini dels llinatges que comencin per les primeres lletres de l'alfabet i el declivi d'aquells que comencin per les darreres, fins al punt que n'hi hauria que podrien arribar a desaparèixer en poques generacions.

Cal tenir en compte que els nostres llinatges formen part del patrimoni cultural i identitari de cadascun de nosaltres, però també de la col·lectivitat de la qual formam part. Per això, qualsevol mesura que tendesqui a fer desaparèixer una part d'aquest patrimoni nostre, em sembla desafor- tunada.

A més a més d'aquest defecte d'àmbit cultural, en té un altre de més pràctic. Fins ara, quan coneixíem els llinatges d'una persona, tot d'una sabíem quin era el del seu pare i quin el de la seva mare. Des que es va aprovar la norma que permet posar-hi l'ordre que hom vulgui, aquest coneixement s'ha perdut.

Tanmateix, reconec que la legislació actual no és igualitària. Des del moment que deixa clar que si no hi ha acord es posarà primer el llinatge del pare, una de les dues parts juga amb avantatge. Una possibilitat seria la simple supressió de la prioritat del llinatge patern i l'obligació del consens al si de la parella. Qualcú pot argumentar que això seria una font de conflictes entre el pare i la mare. Pot ser. Ara bé, la veritat és que crec que si una parella no és capaç d'arribar a un acord sobre aquest tema, tampoc no serà capaç d'acordar-ne molts d'altres. I la capacitat d'arribar a decisions compartides és bàsica per a l'èxit d'una relació de parella.

De tota manera, si volem evitar aquest tipus de conflicte, i de passada volen solucionar el tema del coneixement dels llinatges del pare i de la mare en conèixer una persona, no queda més remei que la legislació en faci prevaler un sobre l'altre. I com que fa molts de segles que ha anat al davant el del pare, i com que són les dones les que tenen les criatures, es podria decidir, ras i curt que, a partir de dia tal del mes qual de l'any 2011, el primer llinatge sigui el de la mare i el segon el del pare. I problema resolt. Les parelles no haurien de discutir sobre quin llinatge i si qualcú, un moment o l'altre, necessita identificar el pare o la mare d'algú, ho podrà fer fàcilment només sabent si ha nascut amb data anterior o posterior a la promulgació de la llei.