D'aquí a poques setmanes es reunirà la junta local de Palma del PP per donar llum verda al programa electoral municipal. Haurà passat quasi un any just de la victòria de José María Rodríguz contra el candidat oficialista Francesc Fiol a la prefectura del partit a Palma. Aprofitarà el cap de Palma per presentar el candidat número u de la llista a Cort? Les messions es decanten per a aquesta opció. Segons alguns del PP, a la cúpula ja hi ha nervis. Però qui sap, perquè la situació interna és tan estranya que ningú no es pot fiar de res. Un dia Antoni Pastor pareix a punt de rebentar i arriba el moment i res. Un altre dia Jaume Font sembla que romp i llavors concedeix una entrevista a la qual posa mercromina i coto a les ferides. El cas de Rodríguez és diferent. Ell és qui controla l'aparell més important d'activació de les bases conservadores a Palma, plaça essencial a tot Balears per assolir la majoria absoluta. Això li dóna un pes que difícilment Bauzá pot contrarestar a les males.

Si es produís un enfrontament entre Rodríguez i Bauzá -vull dir: un enfrontament seriós, no com això dels regionalistes-, aleshores qualsevol anàlisi de futur electoral fet fins al moment deixaria de ser vàlid. Perquè el desastre per al PP seria d'aquells que situarien el partit directe a l'abisme. Seria quasi impossible -quasi, perquè impossible no hi ha res- que els conservadors guanyassin per majoria absoluta. Més aviat allò més probable seria que Bauzá acabàs la seva carrera política, després de pegar-se-la a les urnes.

Precisament per això fa l'efecte que tant un com l'altre evitaran el xoc. Desconec com deu preparar el moment -el de la important reunió de la junta de Palma- Bauzá, però Rodríguez l'està preparant manejant els temps, el fons, les formes i a algunes persones d'una forma magistral per als seus interessos. Que segons alguns asseguren són, en realitat, un tot sol: ser candidat a Palma. Ja ho veurem. El que és segur és que el general Rodríguez ha instaurat en el si del PP l'estratègia fonamental de la guerra freda, l'equilibri del terror. Ell es carrega d'armament de destrucció massiva no per emprar-lo, em fa l'efecte, sinó com a dissuasió. A hores d'ara només ell i Bauzá tenen les claus d'un polvorí que ningú no vol fer esclatar. I Rodríguez s'aprofita de la por generalitzada d'una manera molt efectiva per als seus interessos. Pareix fer d'home bo entre Bauzá i Pastor ara, entre el president i

Font suara, no està amb Bauzá però tampoc en contra, xerra en públic però no més que allò estrictament necessari -el fracàs de la moció de censura el degué escalivar- i entre la tensió que hi ha entre uns i la por dels altres ell es va carregant d'armament. Dit d'altra manera. Si els suposadament regionalistes haguessin trencat, Rodríguez tendria manco poder ara. En canvi, mantenint l'estratègia de tensió ell aconsegueix afeblir la posició de Bauzá -que es difícil que pugui obrir tan perillós front de desgast- per poder-li treure el que sigui que vulgui treure-li.

El dia de la junta local sabrem, o això pareix a hores d'ara, quina quantitat d'armament té emmagatzemat Rodríguez i què vol per no fer-lo esclatar. Tot pot ser en aquest món, però jo diria que el veterà general no té cap intenció de fer-lo esclatar, i no crec que a Bauzá tampoc li interessi gens mi mica, per òbvies raons entre les quals la més evident és que ell hi està assegut damunt.