Què importa?

Fa mal parlar del que és lògic, normal i coherent, com l'interdicte del jutge Castro sobre les pretensions del PP de Bauzá de presentar-se com a acusació particular, primer, i popular, després. A ningú, que no sigui entregat fan del clan Matas i els quaranta lladres, se li pot acudir voler ser acusació sense acusar més que a jutges, fiscals i policies. Però el nostre no és un país normal i avui hi haurà centenars d'agreujats per la indefensió que genera, segons ells, l'aplicació de la llei i de la lògica.

Què hi farem! Mentre la societat es demana per què un govern de progrés és incapaç d'imposar l'eficiència per sobre de la burocràcia i permet que el tren de Manacor romangui aturat per una avaria que no té paternitat coneguda però que, en qualsevol cas, és una menudesa si es compara amb les dolines que aparegueren en l'AVE a Saragossa, la nostra classe política es dedica: uns, a fraccionar-se de manera compulsiva; altres, a mirar-se al mirall tot cofois; altres, a llepar-se les ferides judicials, i tots, en major o menor intensitat i publicitat, a barallar-se per l'aparell. Poca desafecció hi ha, encara.