Haver estat un entusiasta militant de les Joventut Hitlerianes deu imprimir quelcom que es manté tota la vida. Al contrari del que diuen els que volen disculpar la taca biogràfica, el jove Ratzinger no es va fer militant del fanatisme nazi per "obligació". Molts alemanys no s'hi feren mai. Ell trià fer-s'hi. És ver, els pecats de joventut no tenen per què pesar a la maduresa. Si fins i tot José María Aznar va passar de l'entusiasme falangista juvenil, que el feia escriure encesos pamflets patriòtics contra la perversa Constitució democràtica de 1978, a ser, com tothom sap, un gran estadista demòcrata que no mentia mai, ni tan sols amb les armes de destrucció massiva que sembraven Iraq i que s'han trobades a centenars, com no podem felicitar-nos del sentit de la diplomàcia, la decència i la comprensió democràtica de la qual fa gala sempre que pot el president de l'estat teocràtic del Vaticà.
En els assumptes de supersticions sobre qüestions extraterrenals no cal entrar-hi, que en això cadascú ha de pensar el que vulgui i, a més, s'ha de respectar el dret de tothom a creure el que més li agradi. Ara, el que no es pot respectar, el que no s'ha de respectar i s'ha de combatre és la pretensió que ens vulguin fer combregar la resta amb les seves rodes de molí. Per aquí no s'hi pot passar. I, sobretot, el que no es pot acceptar és que el president del Vaticà no només ens vulgui fer combregar amb les seves idees fort i no et moguis sinó que, a més, ens insulti i menteixi per atacar-nos i ho faci a ca nostra.

És un insult que el president vitalici del Vaticà véngui al nostre país i digui que el laïcisme generalitzat actual li recorda el dels anys trenta. També és una mentida -no diuen, els estatuts de la seva organització, que no està bé mentir?- perquè òbviament, i afortunadament, els que no participam de les seves creences extraterrenals no perseguim a ningú. Per què ell no ens deixa en pau a nosaltres? Però el més pervers és que rere de la mentida insultant hi ha una clara pretensió d'atac al sistema democràtic que separa les creences extraterrenals de l'individu de la vida política. El que fa el teocràtic president vaticà és igualar la situació política espanyola actual a aquella que va acabar com per tothom és conegut: amb el dictador, que assegurava ésser-ho curiosament per la gràcia del mateix déu al qual adora el president vaticà, entrant a les seus vaticanes a Espanya sota pal·li beneït pels principals agents vaticanistes.

Això és el que no es pot permetre. No es tracta de llibertat d'expressió -que la té tothom- sinó de relacions internacionals amb un estat teocràtic al qual se li dóna una enorme quantitat de privilegis al nostre país que no només no mereix, que són injusts, que clamen... al cel? i que són antidemocràtics tant pel seu origen com per la seva perfídia actual que demostra el president vaticà. El personatge aquest, malgrat costar-nos la pasta pública que ens costa la seva organització, ve a ca nostra a insultar-nos. No estam davant d'una mera impertinència sinó davant d'una inquietant ofensiva negra en contra de la democràtica separació entre Estat i creences extraterrenals. Si Zapatero acabàs amb aquest repugnant tracte de favor cap a l'estat vaticà, crec que només per això mereixeria la pena votar-lo, encara que l'home sigui un desastre en tot.