La incapacitat de José Ramón Bauzá de mantenir una opinió més enllà d'una setmana, quan no són dies o hores, converteix l'anàlisi política sobre les seves manifestacions, actituds i, per tant, sobre el que fa o farà el PP, en una mena d'exercici propi del comentarista d'un partit de futbol que canvia de circumstàncies cada cinc minuts. Tots els líders de partits polítics canvien d'opinió, això ja ho sabem, i, naturalment també, diuen moltes coses en les quals no creuen, en prometen d'altres que saben que són impossibles de complir i, en fi, es comporten amb l'acostumat cinisme que caracteritza tota la nostra classe política regional, sense cap excepció. Però això de Bauzá supera tot el que s'ha conegut fins ara, per ventura amb una excepció. Per tant, les rectificacions que ha fet aquests darrers dies s'han de prendre d'acord amb el que l'experiència ens diu que valen: res.

Quan divendres passat li esclatà la vint-i-tresena possibilitat de suposada rebel·lió regionalista, Bauzá posà en marxa de forma immediata el telèfon per intentar insuflar tranquil·litat als quadres dirigents territorials del PP. A la vegada, convocà a una reunió, que se celebrà despús-ahir, als principals barons i més influents diputats per intentar tranquil·litzar-los sobre la seva peculiar forma d'actuar. Segons les cròniques, els va demanar disculpes i els donà garanties que a partir d'ara es comportarà més bé, ampliant el cercle de consellers i no reduint-lo únicament a les persones de la seva confiança personal que l'han assessorat fins ara. És possible que l'hagin cregut. Però, en realitat, no són els seus assessor més propers els que fiquen la pota, o, almanco, no sempre.

Per exemple, amb l'embolic en què es ficà amb allò de la Llei de normalització lingüística almanco a un dels seus assessors li quedaren els cabells drets durant un parell de dies en veure i sentir primer la llenegada i, després i sobretot, la pintoresca forma de "sortir-ne" (quan, en realitat, no se'n va sortir). Per tant, el problema no crec que siguin els seus assessors, o no sempre almanco, sinó ell mateix, la seva forma d'actuar tan freda, la pròpia de l'home de gel que és, que no té cap problema a dir blanc i negre, sense despentinar-se, en qüestió de minuts.
D'altra banda, l'altra suposada rectificació ve per la cosa lingüística. Ara, segons informava el col·lega Ultima Hora, Bauzá moderarà els seus atacs al català i se centrarà en defensar el trilingüisme, recuperant així allò d'aquell decret que Francesc Fiol va voler imposar i, com que és impossible, va fracassar. Ens hem de creure, idò, que realment està rectificant els desbarats lingüístics que tant li agraden?

El que està fent Bauzá, en realitat, és dir tot el que calgui dir, encara que sigui contradictori amb ell mateix, per intentar aguantar com sigui fins a les eleccions. Alguns ja el comparen amb Joan Fageda, aquell que va ser batlle de Palma a còpia de dir que "sí, sí" a tort i dret, a tothom i en tota circumstància, i llavors no fer altra cosa que el que volia. Es pot pensar que així no es pot anar enlloc, en política. I sí, és comprensible que així es cregui. Però Fageda va ser batlle de Palma entre 1991 i 2003, i no se'n va anar perquè perdés les eleccions, sinó perquè el seu partit se'l va voler llevar de damunt. És una dada a tenir en compte.