Rajoy derogarà la Llei de matrimonis homosexuals i la versió castellorquina del gallec; Bauzá vol eliminar la Llei de normalització lingüística o el Decret de mínims? No és el mateix, però el candidat popular de la perifèria ni ho sap ni l'importa, la qüestió és carregar-se tot allò del català. I és que basta una ullada a les propostes per observar la diferència de valors democràtics; amb la capacitat intel·lectual no m'hi atreviria, perquè presumesc un trist empat, entre derogar i eliminar. Mallorca sempre perd en les comparatives. L'apotecari, a més de mostrar el llautó, ha deixat molt clar que no creu en la formació. Però si deixam de banda el segon duo més avorrit del panorama polític, Rajoy/Bauzá, en la nostra realitat paral·lela el premi de l'empleat de la setmana l'ha guanyat, i amb diferència, Jaume Font, amb la seva amenaça-venjança.

El pobler ja no està imputat, com sabíem tots que passaria, i com no podia ser d'una altra manera va convocar una roda de premsa per fer saber al seu propi partit que, tal vegada, se'n va a un altre, es queda o en crea un de nou. Vaja, per crear una mica més de clímax i de tensió. L'excusa oficial és que no li agrada el menyspreu de Bauzá/Delgado al català, però els incrèduls ens quedarem amb el dubte etern de saber si amb la promesa d'encapçalar les llistes populars al Consell de Mallorca, el pobler hagués aguantat millor aquest suposat menyspreu. Segurament sí, perquè en aquest cas ja haurien trobat la manera de justificar les visions diferents però compatibles dins un mateix projecte democràtic.

Enfrontaments de novel·la barata al marge, estic per proposar que es facin eleccions cada any, així, encara que la gestió política continuaria sent nefasta, els ciutadans ens entretendríem moltíssim. I és que a hores d'ara la situació no pot ser menys ridícula: la Part Forana alçada contra els blaveros de llinatges semiaristocràtics, l'au fènix d'Unió Mallorquina renaixent i capturant nous adeptes i "els progressistes", atònits, intentant analitzar la incomprensible pèrdua de credibilitat.

Per consolar-nos, sempre podem mirar a la Península, una terra civilitzada on els batlles poden fer comentaris sexistes i barroers sobre la ministra de torn i els escriptors poden bravejar, en espais de televisió pública, d'haver participat en l'explotació sexual a Tailàndia. Res, una nit de bulla amb dues nines que no havien complit els tretze anys o qualificar un ministre de "merda" per haver plorat en el seu discurs d'acomiadament. Això és el que pot donar de si una setmana d'octubre, un país europeu suposadament democràtic i de dret. Actituds i reaccions esperpèntiques, algunes animades i aplaudides per persones amb responsabilitats polítiques, que dibuixen a la perfecció la nostra societat.