Vendetta

No deu ser fàcil explicar el quirúrgic tall de bisturí que Bauzà-Delgado deveren decidir fer amb els imputats del seu partit. Són empestats a l'hora d'anar a les llistes del maig que ve però poden representar al partit en el Consell o, més important encara, encalentir la cadira de diputat que Flaquer ocupa en el Parlament perquè no l'hagi d'ocupar el president del partit, decidit a guanyar amb silencis el que perd a vessar quan parla. Si l'argument fos la renovació, Maria Salom el tomba amb el seu currículum, que va des de sorpresa caixera de les comissions del túnel de Sóller fins a facilitar que el PSOE guanyàs el 2008 amb un candidat "tan mediàtic" com Antoni Garcias, que dimití per enyorança de la roqueta i ningú no se'n va témer, tot passant per les rialles desinhibides en el Congrés quan declarava la mare d'una víctima de l'11 M. A cada passa que fa Bauzà queda més clar que la decisió sobre els imputats és part d'una vendetta (potser fins i tot de Delgado) amb alguns membres escessivament identificats amb el país que, coses de les guerres, té víctimes col·laterals poc importants.