Ens plouran xifres sobre el creixement. Xifres necessàries per anàlisis rigoroses i plantejaments polítics seriosos. I el que és més mal d'empassar: opinions interessades que ens comparen amb altres per a destacar que anam de rota batuda o no tan malament. Cadascú veu o vol veure la fira segons li va, però coincidirem tots que el passat fou millor i que, com clamen els carrers de França, tendrem dificultats perquè els nostres fills visquin, almanco, com noltros.
Pocs voldran recordar que fa trenta anys que Occident neda en el brou pastós i infecte del neoliberalisme que tot ho mesura segons valors estrictament econòmics d'un individualisme radical que voluntàriament ha oblidat paraules com solidaritat. De fet, les receptes que s'apliquen per sortir de la crisi són les que manen els mercats financers, responsables únics del pou on som. Qui liderarà el canvi que inexorablemt comença per considerar obscena l'especulació? Les receptes passen per un canvi moral i el refugi del consum no pot ser el camí. Quan deim que o sortim junts o no en sortirem volem dir qualque cosa més que seguir igual. Però hi seguim.
Volem seguir igual?
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Pàgina 1 de 1
Jo crec que anam de rota batuda o pitjor, i això que les receptes per sortir de la crisi hagin d'ésser expedides pels responsables financers que ens hi han ficat, és com que donar a guardar les sobrassades al moix. Jo no sé com en podem sortir, però hi ha o hi hauria d'haver especialistes no polítics, però que els polítics els haurien d'escoltar, que sabessin com curar aquesta malaltia. Però, els deixarien actuar? Tampoc no ho sé, i supòs que no ho sabré mai. ai.
El poder político ya no tiene mucho que decir. Hay otros soberanos, los mercados, que son ahora los que imponen sus reglas. El problema aquí ya no es la crisis, ni la congelación de las pensiones, ni el recorte del 5% en el salario de los funcionarios. El problema es que la democracia ha hecho aguas. El capitalismo feroz y salvaje le ha dado la estocada de gracia. Se acabó el poder del pueblo. La soberanía popular ya no existe. Ahora ya no gobierna el presidente del gobierno, ahora gobierna el capital, sin careta ni nada. Bailamos al son de las coplas de los inversores. Además, la victoria es doble, porque también han conseguido dividirnos a los trabajadores y que nos peleemos entre nosotros: funcionarios, asalariados y autónomos, todos cargamos los unos contra los otros. El nuevo orden mundial ha comenzado. Que Dios reparta suerte
Pàgina 1 de 1