El poder de la societat

Podem debatre sobre si la llei del joc protegeix els poderosos o els ludòpates o si, simplement, ens considera menors d'edat a tots i només ens deixa perdre doblers si hi ha un empresari i una hisenda pública que els guanyin, però perdrem la llet pel rostoll. El cas dels clubs de gent gran clausurats existeix per una denúncia d'empresaris del joc que la Policia no podia legalment obviar, per molt estúpid que ens sembli. La voracitat dels empresaris que s'emparen en els oligopolis legals per definició és infinita i té com a únic límit aconseguir el monopoli absolut amb la benedicció d'uns governants amb tendències a legislar-ho tot, inclòs allò que no s'entén.
Ara bé, malgrat que la llei és absurda, canviar-la no és ni senzill ni ràpid. Si la societat que s'esvera per l'actuació policial donàs resposta en forma de boicot als empresaris denunciadors, els clubs de gent gran podrien jugar tranquils. Som noltros els que hem de canviar la societat i no esperar que canviï sola. Però sembla que ningú no vol acceptar la responsabilitat de saber que el poder resideix en la societat i que els polítics només el gestionen.