Un homenatge a un company de lletraferidura que no ha pogut veure publicada la seva darrera obra per haver-se mort sobtadament quan aquesta ja estava a punt de sortir de la impremta té sempre una especial seriositat. Tal ha estat el caràcter que ha tengut la presentació de l'antologia Poètes contemporains des îles Balèars d'expressió catalane, a cura de Maties Tugores, recentment traspassat, que ha tengut lloc la setmana passada en l'Institut Ramon Llull, en el carrer de la Protectora de ciutat, amb la presència de Santiago Juan, director de l'Institut d'Estudis Baleàrics; Carles Cabrera, delegat de Literatura del Govern de les Illes Balears; Nicole Gdalia, editora de la col·lecció Caractères, en la qual ha sortit l'antologia; Miguel Magraner, cònsol de França, i Fanny Tur, directora adjunta de l'esmentat Institut.
Joan Fullana, l'incansable motor de la revista S'Esclop, a hores d'ara una de les revistes culturals més importants de les Illes, en la qual col·laborava des de fa molts d'anys Maties Tugores, publicant-hi nombrosíssimes traduccions d'una impressionant llarga llista de poetes francesos actuals, ha fet una emocionada exposició de l'activisme cultural del seu amic, del rigor del seu treball i del cop que ha representat la seva pèrdua per a tots els seus amics.
Per tancar l'acte, s'ha produït la intervenció d'onze dels poetes traduïts per Tugores, que ha consistit en la ràpida lectura d'un sol poema breu per hom, amb la qual cosa ningú s'haurà pogut queixar que l'acte s'hagi allargat gens. De fet, el ritme de les intervencions ha estat tan ràpid que, a causa també que en alguns casos la megafonia no ha resultat suficientment potent -segurament més pel culpa dels lectors que no de la instal·lació-, no tot el nombrós públic assistent ha pogut assaborir plenament uns textos que no anaven de verbes.
Tanmateix, no puc estar-me de donar testimoni de l'especial impressió que m'ha produït la magnífica lectura que ha realitzat Antonina Canyelles -la companya que en el seu CV indica que "no és narradora, ni assagista, ni dramaturga, ni conferenciant, ni jove, ni es tenyeix els cabells"- del seu poema que comença: "Qui t'ha dit / que les aranyes no tenen mal de cap" i que acaba, insistent tota l'estona: "Qui t'ha dit / que la pedra ignora la tendresa / Qui t'ha dit / que un gra d'arena no sap mesurar el temps / Qui t'ha dit / que un bisturí no sap anatomia / Qui t'ha dit / que la ironia no pot salvar el món". Llegit imprès sobre la pàgina, pot no cridar-te l'atenció, però si l'escoltes dit per la seva autora recordaràs que la poesia és un art eminentíssimament vocal i et trauràs el barret.
¿Qui t'ha dit que diversos homenatges no poden coincidir? L'homenatge al lletraferit mort que no ha pogut veure publicat el seu llibre, l'homenatge al seu company de tants d'anys de feina que ha sabut exposar emocionat els motius per fer-ho i encara l'homentage a una de les veus participants que ha sabut dir tan memorablement el seu poema poden realitzar-se plegats reforçant-se mútuament.
