Un país més que estrany

Demà, per primera vegada en 44 anys, el Partit dels Treballadors de Corea del Nord fa una reunió extrordinària, l'objectiu de la qual tot apunta que és preparar la successió de Kim Jong-il. Cal dir, però, que sabem ben poc d'un país completament aïllat del món del qual l'única imatge que rebem és la del seu "estimat líder" -així es fa anomenar-, d'aspecte semblant al d'un folklòric cupletista i avesat a excentricitats sense límit, que el converteixen en una veritable caricatura que fa riure.

Però el posicionament marginal que podem arribar a atorgar dins la nostra ment cap a personatges com aquest em fa plantejar fins a quin punt els mecanismes de la ignorància humana no estan actuant de la mateixa manera que sobre generacions anteriors ho van fer, alhora d'assimilar éssers estranys, com ara Hitler, els quals després no han resultat ser simples caricatures, sinó veritables monstres. Situacions que no podem entendre, però que tal vegada l'actitud que adoptem davant fenòmens tan estranys com Corea del Nord ens poden donar la resposta. Tant de bo que no es repeteixi la història.