La pel·lícula del darrer any

Es veu que la consigna és moure el president Antich per davant les càmeres, fer-lo comparèixer en com més escenaris millor, sempre portador d'un missatge d'optimisme més o menys raonat -contradicció en els termes-, de coratge, de fe. Costarà, però superarem aquest tràngol, seria el missatge, reduït imperdonablement per la persona que em comenta l'estratègia per a aquest any electoral. Podem, ens en sortirem. Si no m'enganyen, aquest missatge es repetirà fins a l'arcada. Però, digui'm, vostè que ho sap tot, que s'asseu davant el teclat i arregla el món amb dues passades de pantalla; digui'm quina altra cosa es pot fer en aquests moments.
Certament, poca cosa més. Lectures positives de dades negatives. Això que ens arriba al coll no és fema, només en fa l'olor. El vaixell fa aigua, però són més les aparences que la realitat. Ja se sap, les vies d'aigua són molt espantoses. I fer jocs de paraules: preocupació, sí, però no desànim. Siguem crítics, però no alarmistes. Sentit de la responsabilitat versus derrotisme.

Un bell discurs. Un bell discurs si resultàs una mica convincent, si el president tengués capacitat d'injectar-nos el seu coratge, l'optimisme, la seva seguretat en una deriva favorable del curs de les coses. Però, no sabem si per sort o per desgràcia, tenim un president de govern que no menteix bé -i això és bo- perquè no convenç -i això m'atreviria a dir que no és bo. La sinopsi promet. L'escaleta... té coses. El guió és passable. La direcció, molt fluixa. La interpretació no ens arriba a commoure, no ens sentim identificats, ni tan sols propers, al personatge. Tal vegada convendria reconduir la ficció de cap a una cosa més coral, sense un protagonista omnipresent i omniscient: la força rau en un esplet de secundaris que, filtrats per un càsting rigorós, poden dotar la història d'un aire de versemblança (que l'espectador sempre agraeix).

Per què no mira d'oferir un also starring a alguns excel·lents i silenciosos governants de la coalició, que han obtengut tan poc paper durant aquesta legislatura malgrat la feina que han desenvolupat? És clar, no es tracta d'anar plegats en llista, sinó de donar consistència -perdó, versemblança- al missatge i evitar aquesta sensació de buit, d'artificiós, que ara es transmet. En fi, alguna cosa s'hauria de fer per evitar que es repetís la calamitosa etapa final del I Pacte de Progrés, quan semblava que ningú no sabia si volia guanyar les eleccions o li era ben igual perdre. Allò va ser una pel·lícula de por. Ara se n'anuncia una de tedi.