Autolesió ocular

Quan els bruixots bramen que les ideologies s'han acabat, que és igual que governi un partit que un altre o que l'esquerra pragmàtica que toreja al Consolat de la Mar segueix les mateixes polítiques que feia la UTE PP-UM, s'ho paga fregar-los pels morros l'ordre del dia del ple del Parlament de dimarts que ve. L'actuació del govern Antich no és per sentir-se'n orgullós de manera eufòrica i acrítica -només faltaria-, però pensar que la seva cadira l'ocupàs qualsevol dels qui dimarts se sentiran satisfets d'aconseguir que Son Bosc sigui un camp de golf en lloc d'una zona protegida d'un parc natural o es felicitaran d'enganyar la justícia per mantenir l'asfaltada des Riuet de Manacor, acollona. Vet aquí la diferència, subtil si voleu, però evident.

Davant de propostes que no amaguen l'ADN de cadascú cal prendre partit, saber què volem i amb qui s'hi fa més a prop, malgrat sempre es pot anar més lluny. La resta són excuses d'aquells que fan política des de la butaca, que no es mullen ni davall de la dutxa i que exigeixen sacrificis que ells no estan disposats a fer. Criticar, sí (evidentment). Estar a l'aguait per no permetre que el pragmatisme en lloc de confortar-los els incomodi, també. Però no voler veure que, per aquells que han lluitat i lluiten per unes illes sostenibles, hi ha diferències abismals entre les polítiques de la dreta i les de l'esquerra no és miopia, sinó autolesió ocular.

Quina coherència podem esperar dels ciutadans si els seus dirigents juguen a la incoherència sense esmussar-se. Aquells que prediquen submissió al dictat de la llei, que ens refreguen pels morros la veritat immutable que emana dels dictats del Constitucional sobre la inexistència de la nació catalana dimarts faran una botifarra descomunal al Tribunal Superior de Justícia i, enmig de mamballetes i alegries descontrolades, es passaran per l'entrecuix l'ordre de demolició del pont sobre el Riuet de Manacor, que no s'ajusta a la legalitat ni amb calçador. Ole, tus cojones. Si la llei no permet al dirigent tenir les mans lliures se'n fa una altra sense que la ciutadania ho demandi, i ja està.

També, dimarts, el Parlament aprovarà la Llei del sector públic que no és la que voldríem molts però que va molt més enllà del que els anteriors governs voldrien. Amb ella, Alí Matas i els quaranta lladres haurien necessitat més intel·ligència per buidar-nos el calaix. Podeu continuar flastomant i trobar ossos en el lleu al tarannà de l'esquerra que ens governa -jo també ho faig-, però l'alternativa no té manies i la seva piconadora avança sobre la societat fins i tot quan no governen. Ja n'hi ha que adverteixen a les empreses còmplices de la legislatura del saqueig que el seu silenci és la condició indispensable per contractar amb ells a partir de l'any que ve, quan governin. Que governin només depèn dels votants de l'esquerra que s'abstenguin. Que tornin a contractar a dit i amb tot l'enfilall de mangarrufes, també.