El bon imam i el capellà pedòfil
Què ha fet Sakineh Mohammadi Ashtiani per ser condemnada a lapidació? Què va fer aquesta mare de família de quaranta-tres anys per rebre fa quatre anys noranta-nou fuetades i ara ser condemnada a ser enterrada fins al coll i esperar que una horda de mascles furiosos li destrossi el cap a pedrades? Un gran delicte: l'adulteri. Davant la mobilització internacional per aturar aquesta salvatjada s'esperava que el Govern iranià -país meravellós on es consumen aquesta mena de penes- commutés la sentència i, almenys, no executés així la pobra dona. Però no.
Devers Madrid corre durant aquests dies el ministre d'Afers Exteriors iranià, un tal Mottaki, que se'n desentén, de l'escàndol, les mobilitzacions populars i les recollides de signatures, i continua declarant, sense despentinar-se -i, ai, sense que s'aixequi un escàndol majúscul- que la lapidació 'és un càstig imposat per la llei islàmica'.
Pel que sembla, Sakineh Mohammadi Ashtiani fins i tot és innocent dels càrrecs imputats. Tres dels cinc jutges que van examinar el seu cas tenien dubtes; i el que és més esfereïdor: la pobra dona és vídua, és a dir, que se l'acusa d'haver fet el salt a un marit mort! És tan grotesc que fa feredat, a més si considerem que les lapidacions continuen sent un càstig habitual a l'Iran: més de sis persones han estat així executades des de l'any 2002. Jo animo -suplico- a tots els meus lectors a donar suport a l'alliberament d'aquesta dona; entrant al lloc web www.freesakineh.org podreu signar la petició d'indult.
Fem poc cas d'aquestes atrocitats; fem poc èmfasi en el que signifiquen. Un mort a mans d'un règim islamista teocràtic, autocràtic, terrorista, pesa menys dins la nostra consciència moral que no un mort a mans d'Israel, per exemple, ase dels cops de totes les nostres ànsies humanitàries. Apliquem un doble raser. Hi ha morts més importants que els altres. Pot ser que aquí, al fons d'aquesta indiferència, hi hagi la ximpleria de sempre, la que permet, per exemple, justificar l'ús del burca a casa nostra, tot dient que 's'ha de comprendre la seva cultura', o que es tracta d'una simple diferència cultural sense més incidències.
¿Fins quan seguirem escoltant aquests sermons? El dret a la diferència -sàviament sostingut per les lluites d'esquerra- acaba convertint-se en la diferència de drets si es va més enllà del respecte als drets humans, els quals -¿ho hem de repetir?- són innegociables. ¿Hem de respectar les minories, fins i tot quan aquestes són repressives? ¿Com és possible beneir la diferència entre cultures si en el si d'una d'elles s'expulsa la humanitat en lloc d'acollir-la?
Aquí trobem una paradoxa esgarrifosa: els drets universals deixen de ser-ho més enllà d'un cert punt, quan topen amb 'la diferència' cultural. Llavors, dins el cercle d'allò diferent, es poden cometre totes les salvatjades. ¿Per què permetem a l'Islam allò que ja no permetem a l'Església Catòlica? Per què tolerem el vel a les escoles i no el crucifix? ¿Per què mosseguem el capellà pedòfil però no l'imam que celebra la lapidació de Sakineh Mohammadi Ashtiani?
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Crec que mai havia passat en aquests fòrums que arribassin a posar-se tan d'acord.
Sí, la religió-almanco en un estat aconfesional- hauria de ser privada, íntima i personal.Per això no podem permetre segons quines coses en nom de cap precepte religiòs. Si feim autocrítica- que benvinguda sigui- de la nostra tradició cristiana i denunciam tots els abusos de l'església catòlica i la seva intromisió en les lleis estatals-com per exemple en la llei de l'avortament-no podem quedar-nos de braços creuats davant els abusos d'altres credos. En nom de la llibertat religiosa no podem retallar altres drets. I no em molesta que tenguin els seus llocs de reunió ni els seus negocis- crec que jo també no m'he expressat clarament- però no poden tenir tots els seus privilegis
Forastera, em sap greu si no m'he expressat clarament. Jo només parlava de llengua (característica identificativa d'un poble i d'un territori, per molt que desagradi a segons qui) i la religió (privada, íntima i personal; al fet de disposar d'un lloc de reunió no li daria més importància: per què no?). Si hem de parlar de la resta de comportaments humans (relacions familiars, principis legals, acceptació dels drets humans, igualtat entre sexes, dret a l'educació, etc.) estic d'acord amb vostè. Les persones que arriben a un territori s'han d'adaptar a les formes i lleis d'aquest i no al revés. Lamentablement quan hi ha hagut invasions al llarg dels segles les coses han anat just al contrari. Ara que les infiltracions són per via de la immigració hem de demanar el que les invasions no han respectat (la prova és que, per exemple, els bolivians que arriben ens parlen espanyol i no quítxua).
Pere Palou, vosté distingueix a l'individu que s'adapta a la nostra cultura i a la nostra terra només amb el criteri de la llengua i posa l'exemple del magrebí. Si aquest mateix magrebí que xerra vostra llengua fa sortir a la seva dona amb burka, i exigeix una mesquita al costat de ca vostra, i vol també un cementeri musulman, creu vosté que està més integrat que un cristià que no xerri mallorquí?És un exemple una mica radical però no descabellat i no m'agradaria que em tildassin de xenòfoba perquè no és una qüestio de racisme sinó de conflictes culturals i religiosos més difícils de solucionar que el problema de sa llengua.JO estic segura que m'adapataria millor vivint a una ciutat de l'entorn europeu que a una de colombia, equador o mexico-per exemple- i això que allà no hi ha barrera idiomàtica. I ja ni parlar a un país musulman on la dona sigui pitjor que un zero a la esquerra, allà ni amb un perfecte castellà. Per altra banda, com diu el sr comes, " El dret a la diferència -sàviament sostingut per les lluites d'esquerra- acaba convertint-se en la diferència de drets si es va més enllà del respecte als drets humans, els quals -¿ho hem de repetir?- són innegociables."N' estic completament d'acord s'expressi en la religio, llengua o país que sigui
En Pere Palou hauria de saber que el crucifix és com la llengua catalana? I per quines cinc-centes hauria de saber en Pere Palou una falsedat com aquesta? El crucifix és el símbol, per exemple, del senyor Rouco Varela i de la COPE. No crec que facin bandera de la llengua catalana. Així que menys simplisme; acceptem que la religió és una cosa i la llengua una altra (gent amb la mateixa religió tenen diferents llengües i viceversa) i pensem per exemple que hi ha molts ateus i agnòstics que han lluitat i lluiten per la nostra cultura i la nostra llengua. Un magribí que comparteixi amb nosaltres el català per a mi serà un mallorquí més, sigui quina sigui la seva religió. Un cristià que vingui a casa nostra i es negui a aprendre la nostra llengua i a entendre-la, serà per a mi sempre un foraster, encara que vagi a missa tant com jo hi he anat.
Segle XXI, TOTA LA RAÒ, disculpa (tu i tots) les meves faltes.
Tolo, aprèn a escriure.
Segle XXI, el món no és inmovil, està constantment en moviment, i valors que avanç eren "bons" avui no tenen per que ser'ho. Avanç de ser catalanoparlants i cristians varem ser "altres coses". Des de el meu punt de vista es ben cert que hi ha uns valors que estàn per damunt d'altres, i crec que el discrus del relativisme cultural està esgotat, però això no vol dir que no tinguem en compte altres sensibilitats culturals. De tota forma el que dius s'ha de defensar des de l'ambit privat i no des de el públic
En Pere Palou hauria de saber que el valor del crucifix, culturalment parlant, és com la llengua catalana entre nosaltres. La nostra identitat és tant cristiana com catalana, així que segons quins raonaments són sobrers i gratuïts: és xerrar per xerrar. El nostre gran Ramon Llull, pare de la nostra pàtria moderna, ho va instituir així fa vuit-cents anys. Per què hauríem de canviar ara si allò que ens cal és ser ciutadans dignes amb la nostra història i autèntics com a persones que pertanyem a una identitat i una cultura ben determinades? No podem mesclar una cosa amb l'altra. No tot és igualment vàlid. Tenim uns valors que estan per sobre d'uns altres a casa nostra, i són aquests valors els que hem de defensar i potenciar. Tota la resta és una conducta ensucrada i acovardida. No fem mal a ningú actuant així com hem actuat durant tants segles, perquè forma part de nosaltres mateixos.El contrari seria desprendre'ns de les nostres essències coma poble. Molt bé, Cion!
Israel, ase dels cops de totes les nostres ànsies humanitàries, sr Comes? Malhauradament n'hi ha molt d'estats ases que és mereixen la denúncia pública i internacional. Iran n'es un, Israel n'es un altre. He firmat (com faig sempre) la solicitut d'Amnistia. D'altres vegades m'ha tocat fer-ho exigint justicia a Israel. Jo no faig diferències ni miro "la denominació d'origen" dels crims d'estat, perqué les fa vosté?