No ens defensen perquè no es defensen

TW
0

Hi deu haver un punt mitjà, un equilibri assenyat, entre vendre fum tot el dia i permetre que els altres, amb mitges veritats, ennigulin la teva feina. Ho dic perquè hem passat de patir un culte al líder Matas -una espècie de Mao vestit d'Armani- a un resignat silenci d'Antich que permet als adversaris ser els guionistes únics de tot el missatge polític actual. La cort de professionals que envolta el president no sembla capacitada per, almanco, contrarestar missatges buits que calen com babaí. El més letal és el que repeteix com la lletania que, almanco, els del PP feren "coses" malgrat saquejassin sense temprança. I és el més letal perquè no solament deixa en mal lloc a qui ens governa (que ja és majoret per defensar-se, si vol), sinó que aplica la cristiana resignació que, tanmateix, noltros som fills de la pirateria i del corsarisme -i que, posats a ser robats, millor que siguin tafurs professionals els qui ho facin. Amb aquesta senzilla i contundent frase ens humilien a tots perquè ens fan còmplices del lladronici, contents súbdits agraïts que tan nobles lladres hagin tengut la consideració de dedicar part del seu temps a representar-nos. I ningú no ens defensa perquè no es defensa.

L'actual govern té tota la informació del que feren, com ho deixaren, què convengueren pagar i, el detall que sovint se'ns esmuny, què pagaren realment. Perquè pagar, el que se'n diu pagar, pagaren poc. Allò que la gent identifica com a "coses" fetes s'ha pagat aquesta legislatura o es pagarà al llarg de moltes. Mentre feien coses, que sumaven milions i es carregaven al deute, pagaven favors i barra lliure. Ibatur i la resta d'organismes sota la lupa de la justícia no feren cap d'aquestes "coses" que s'inventarien contra Antich i, per contra, gastaren milions dels nostres esforços.

Els escàndols ja no escandalitzen perquè la societat té un límit, un punt de saturació passat el qual tot sembla reiteratiu i cansa. Fa temps que el superàrem i ho saben els companys dels presumptes delinqüents que ja ni dediquen temps a contrarestar la nova allau de merda que cau sobre la seva gestió. Deslliurats d'aquesta tasca, ara es dediquen a explicar que només podem tenir dues tipologies de governants: els hiperactius però corruptes i els íntegres però ineptes. Davant d'aquest atemptat a la intel·ligència, els qui disposen de tota la informació resignadament callen o demanen perdó en nom de la institució que representen. Supòs que, secretament, desitgen que els hereus dels corruptes els donin les gràcies per la seva actitud contemporitzadora i superlativament institucional en l'acte de traspàs de poder quan perdin les eleccions l'any que ve. Noltros, evidentment, tendrem el dret a no aplaudir malgrat no ens sembla atorgat el de sentir-nos orgullosos de qui ens governa.