Vicens, a la presó

Ja ha estat dictada par part del Tribunal Suprem la sentència ferma contra Bartomeu Vicens. Tres anys de presó. Les consideracions a fer de tan greu fet són quatre. La primera és el lament cap a la situació personal de Vicens.

No desitj a ningú la presó, ni cap altre mal, i molt manco encara a persones que he conegut personalment, tot i que superficialment en raó de la meva feina. La llàstima per la situació personal de Vicens no pot fer obviar, però, la vergonyosa actuació de la qual ell és culpable i les seves víctimes som tots nosaltres perquè, al cap i a la fi, el que va fer va ser malversar els nostres doblers. No seria sobrer que ens demanàs perdó, com no ho seria tampoc que en demanassin els dirigents d'UM que ho foren fins fa no-res.

La segona consideració és sobre el cinisme brutal del qual va fer gala la direcció d'UM, encapçalada per Maria Antònia Munar. Quantes vegades se'ns va dir que eren "perseguits" per motius polítics? Quantes vegades se'ns va dir que "tot" eren històries sense fonament? Ara es veu quina concepció ètica tenien i tenen aquests personatges: cap. Però anem un poc més enllà. No tenen res a dir, quant a entonació d'una certa responsabilitat política, el PSOE i el Bloc? O no va amb ells, la sentència contra Vicens? Segur que diran que no, que ells ja compliren expulsant UM. Això, si és que no diuen res, clar. Idò s'equivoquen. I per aquí arribam a la tercera consideració.

La tercera és el fet que Vicens ha estat diputat per UM aquesta legislatura i que va ser un dels principals valedors en aquest partit del pacte amb PSOE i Bloc. I aquestes dues formacions han gaudit, i gaudeixen, del poder gràcies al vot de Vicens, a més del de Maria Antònia Munar i Josep Melià. Com que tenen la pell tan gruixada, per a ells no hi haurà cap motiu per posar-se vermells. Però en tenen. Si es pensen que fent el suec anant de "mani" divendres tapen la vergonyosa situació en què el Suprem els ha deixat aquesta setmana, s'equivoquen.

Demanava disculpes Francesc Antich la setmana passada per la presumpta corrupció del cas Ibatur, i bé està que ho fes perquè és el president de tots. Però en demanarà, com a president i també com a secretari general del PSOE, per haver pactat amb i per haver governat amb el vot -gràcies al qual aprovà, per exemple, els pressuposts d'enguany- d'un ara corrupte condemnat en ferm? S'equivoca l'esquerra, i molt, si es creu que això de Vicens no l'afecta.

I la quarta i darrera consideració és l'oprobi que cau sobre el Consell i el Parlament i l'estrany silenci -fins ahir a l'hora d'escriure aquest article- de tots els respectius grups. Vicens serà el primer -no el darrer- dels seus diputats i consellers que entra a la presó per corrupció.

Les dues institucions queden emmerdades, però no diuen res. És ver que ara, al contrari que quan presidia Munar el Parlament, no hi ha paraules d'afecte per a aquells dels seus membres "que ho passen malament" -com va tenir la santa barra de dir Munar- però es necessita quelcom més per intentar netejar tanta porqueria, l'olor i restes de la qual seguiran impregnant la Cambra i el Consell mentre segueix el silenci davant del "petit" detall que un dels seus membres -del Parlament com a diputat i governant de la institució insular- estigui a la presó per corrupció política.