"Podemos" contra les cultures

Polèmica entorn de la bandera espanyola de setze metres que l'Ajuntament d'Inca ha penjat del balcó de la casa del poble. He viscut durant molts d'anys a Inca i conec els inquers, i conec també els canvis en l'estructura social que ha experimentat la ciutat amb la immigració massiva durant la darrera dècada.

Inca és una ciutat que allotja múltiples nacionalitats, desenes i desenes de sensibilitats nacionals; aquestes es mostren tan sols només fent una volta pels seus carrers; als inquers de sempre (majoritàriament de receptibilitat espanyolista, tot i que amb un fons mallorquinista molt poderós, i sense negligir els catalanistes, també prou quantiosos), s'hi sumen els marroquins, els senegalesos, els argentins i la resta dels hispanoamericans, a més d'alguns europeus, feliços posseïdors de grans terrenys a l'extraradi.

Inca passa per la mateixa tessitura que tantes altres ciutats mitjanes i grosses d'Occident; avui dia és un entramat informe i sense vertebrar, un plegat de col·lectivitats que conviuen sense disputes, però també sense una gran visió de conjunt. I és aquí on entra a jugar el poder públic.

Aquest, des de les institucions -siguin locals, autonòmiques o estatals-, té la feina de donar sentit a la vida en comú, cohesionar, teixir un horitzó per tots perquè la societat multiètnica tingui uns paràmetres compartits dins els quals tots s'hi puguin reconèixer. Al final, tots som inquers, tots som mallorquins, sense importar si venim d'Argentina, el Marroc, sa Pobla, Càceres o Inca.

Tanmateix, el relat unificador, el mite multiètnic -oposat a la unificació castradora i reduccionista- encara està per construir. Això fa que, avui dia, sobretot en les societats dèbils d'acollida -societats sense autoestima, sense estat que doni suport, sense cultura democràtica- aquest 'gresol' on es fonguin tots els orígens i totes les sensibilitats nacionals cap a un ideal conjunt de vida en comú, pacífica i d'integració i respecte sigui només un ideal, un ideal que hauríem de treballar des d'ara per aixecar, si és que no volem topar amb greus problemes en el futur. En cas contrari les nostres ciutats seran com un immens bol d'amanida, on tot està mesclat però alhora marcadament diferenciat, i sense un valor cultural, cívic, que ho arreplegui tot en un mínim comú denominador.

L'Ajuntament d'Inca potser s'havia proposat abraçar tothom amb la seva bandera espanyola. Però s'ha equivocat totalment. Espanya, la seva selecció de futbol, el seu 'podemos' barroer, no pot construir aquest horitzó comú: fa centúries que intenta esborrar la mallorquinitat a cops de 'podemos' polítics, militars, culturals o futbolístics, però encara no ho ha aconseguit.

El 'podemos' vermell i groc té massa connotacions uniformadores, trituradores de les diferències i les sensibilitats. Sí, ho sé, en el fons l'Ajuntament del PP vol que aquest 'podemos' ara sigui més ampli que mai, que arreplegui sota seu unes sensibilitats no mallorquinistes per mirar que aquestes l'ajudin a fer la feina bruta de sempre.