Neoliberalisme igual a mercat lliure

Aquest és el títol que m'ha suggerit el text escrit per Andreu Mir. Des del moment en què explica que les empreses han disminuït la contractació de becaris, he pensat en la necessitat de les pràctiques per a qualsevol estudiant de la carrera que sigui. Igualment, m'ha fet pensar en les pràctiques de Magisteri que han existit tota la vida, que són obligatòries per a l'alumnat, ja que formen part d'una assignatura de la carrera, i per a l'empresa, l'escola.

Un mestre pot negar-se a tenir alumnes en pràctiques, però sempre es col·loquen tots els estudiants, que no cobren cap tipus de salari, i aquestes pràctiques, si es fan bé, són molt profitoses. Només es necessita que l'estudiant vulgui aprendre i que el mestre o la mestra no el considerin un ajudant que els pot substituir en qualsevol moment per tenir temps o dia lliure.

Per a la resta de carreres, en canvi, especialment les que no poden fer pràctiques a la Universitat, el nostre model econòmic ha inventat la figura del becari, gestionada aquí per la Fundació Universitat - Empresa de les Illes Balears, la qual té un plec de condicions, tant pels requisits de les persones que volen ampliar coneixements d'una manera pràctica i obtenir una petita compensació econòmica com les obligacions que té l'empresa respecte d'aquestes persones.

Igualment està reglat el fet de tenir tutor per part de l'empresa que ajudi a aprendre i per part de la universitat, per controlar el treball que es fa, o una assegurança de responsabilitat civil, mentre durin les pràctiques. Però el fet que més m'estranya és que no és obligatori per als universitaris fer-se becaris ni per a les empreses contractar-ne. Això m'ha fet pensar que eren coses del neoliberalisme, que deixa fins i tot llibertat per als aprenentatges que són d'una necessitat peremptòria.