La difícil convivència

TW
0

A les mateixes pàgines d'aquest diari, a l'apartat de "Ciutat", el passat dia 5 de juny hi vaig poder llegir un reportatge a pàgina sencera, ben justificatiu del títol que he escrit just su-aquí dalt. És allò de sempre: anar fent al seu aire el que els passa per allà, i als altres que els donin pel dubiduduà, que ja tenen les conferències de Sant Vicenç de Paül, com cantava La Trinca fa un fotimer d'anys. A la nocturnitat dels renous escandalosos de les terrasses de certs bars de Ciutat em referia.

Un company ho explicava detalladament. "Indignació hostalera per l'onada de denúncies contra les terrasses/ El malestar s'escampa al sector de l'oci nocturn, ja que la Policia Municipal ha sancionat diversos bars aquesta setmana per tenir les terrasses muntades més tard de les 24 hores. A més a més, alguns veïns del barri antic comencen a llançar aigua des dels balcons als transeünts nocturns." Aigua en el millor dels casos, clar.

Aclaria així mateix un parell de coses substancials, segons declaracions i puntualitzacions fetes per don Àngel Garcia, portaveu de la policia municipal, amb l'afegitó de rumors que circulen a lloure pel sector i que alguns, qualque pic, es comenten en veu baixa. Com per exemple: fins a una vintena de vegades s'advertí els bars de la plaça de Coll abans de sancionar-los. Pens que, en aquest cas concret, és normal i natural que els policies tinguessin la sensació que se'n fotien, se'n tocaven el nas d'ells, i multessin en justa i humana correspondència. Que la policia actua per mor de denúncies expresses dels altres bars que, com que compleixen la normativa, els dóna la real gana que tothom ho faci, cosa que trob ben comprensiva i assimilable.

Més coses: també es comenta que hi ha certes cafeteries del barri antic ciutadà que els té més en compte pagar les sancions que els puguin caure i fer cas omís de les multes, pagar-les vull dir, més que res perquè les recaptacions de les terrasses cobreixen amb escreix les sancions que els puguin caure a sobre. En el respecte d'aquesta qüestió, el senyor Àngel Garcia opina que se la juguen a la bruta, perquè, quan es donin reincidències descarades, podrien botir certes llicències d'activitat i llavores sí que couria la clatellada.

Congria mala saba, també entre el gremi de la restauració, la permissivitat municipal amb alguns establiments concrets, com el Bar Bosch per exemple. De tota manera, he de dir, de passada i ara que no ens sent ningú, que personalment em resultaria de mal imaginar la plaça de la Font de les Tortugues (sí, ja sé que es diu d'una altra manera, ja ho sé!) amb el Bar Bosch tancat a les dotze del vespre. Em mancaria cosa important, què volen que els digui. I és que resulta que jo som de la generació aquella que el Bosch i Ca s'Andritxol (ara Cafè Líric em sembla) ens rebien amb les portes ben obertes fos l'hora que fos, les tantes, acabada l'escarada per dir-ho d'alguna manera, cafetó ben carregat i apa, cap a la vila s'ha dit un peu davant l'altre. Quins temps.

La llei és dura, però és la llei, comenten. El veïnats tenen dret a dormir, mancaria, diuen amb raó sobrada. La pregunta que em revé ara mateix és si devers el balneari 6 de l'Arenal, amb denúncies de dormidors que el dia següent han d'anar a treballar d'hora, o sense denúncies, d'ofici que en diríem, la policia municipal actua amb el mateix rigor o no. Digueu coses, si hi ha qualcú que ho sàpiga. Gràcies.