Viu però plomat

Només el portaveu uemita, Antoni Pasqual, es desentengué de la mentida pietosa vessada per Font i aplaudida, amb fruïció i alegre reiteració, per Armengol i Mascaró. Amb apel·lació a la cultura popular, el regionalista recordà el lloro del pas d'en Quint, que sortí viu però plomat d'un incident, per contradir els seus companys optimistes que dedicaren molts esforços per fer creure a la ciutadania que d'aquesta crisi en sortirem i en sortirem bé.

Tenim una població fantàstica, uns empresaris emprenedors i tots els tòpics usats en aquests casos foren els arguments per repartir optimisme. Si s'ho creuen, malament, i si saben del cert que som al final d'un sistema de benestar però troben necessari mentir per endolcir la frustració col·lectiva, pitjor. Semblen un equip de cirurgians barallant-se per no ser qui comuniqui a la família que l'operació ha anat molt bé però el pacient és mort. I ara toca dir que la societat que somiàrem es mor atacada per tota casta d'oportunistes virus i bacteris que engreixen sense aturall i, el pitjor, que els metges no en tenen ni puta idea.