La mort de Joan Antoni Samaranch ha copejat el món olímpic internacional i també ha motivat grans mostres de solidaritat cap a la seva obra dins tot l'Estat espanyol. Juntament amb la indiscutible obra per a l'esport mundial, Samaranch fou un fill de la seva època. Era de la quinta del biberó, la dels qui arribaren a 18 anys al final de la Guerra Civil. Samaranch va pertànyer com a portador de lliteres a l'Exèrcit de la República, amb el qual passà a l'exili francès.

D'allà tornà a Catalunya i es dedicà al món de l'esport ja de ben jove. Es féu del Movimiento i, amb el temps, ocupà càrrecs d'alta responsabilitat dins el règim de Franco. Amb la democràcia arribà el seu reconeixement internacional i visqué el moment de màxima glòria quan aconseguí per a Barcelona els Jocs de 1992. Féu immensa Barcelona. La seva vida és plena de contradiccions polítiques, però mantenint un nord existencial: el sentit català de les relacions humanes, el pactisme i l'astúcia tolerant per obtenir el que volia sense crear-se ni enemics, ni odis ni ràbia.