Partint de la premissa que s'ha de lluitar fins al final contra la corrupció, és evident que el PP no té cap altra sortida que amenaçar amb querelles en el cas que consideri que els seus militants són maltractats per fiscals, policies i jutges. O això, o ja se'n poden anar tots a la Seu a resar el rosari i a esperar per veure quins seran els pròxims que passin per la Comissaria. Fa un any i mig que Mallorca viu trasbalsada per detencions, encalabossaments i engrillonades. Res a dir-hi, perquè així escompleix la normativa vigent i es garanteix el principi d'igualtat davant la llei.

Si un presumpte atracador d'un banc és engrillonat, també ho ha de ser un presumpte prevaricador. Només hi ha una diferència: quan aquestes detencions d'exalts càrrecs i militants polítics es fan massives i constants, n'hi ha uns beneficiaris indirectes: els qui veuen, en principi, incrementada l'expectativa de vots amb l'espectacle al qual són sotmesos els membres del partit adversari. Armar traques de querelles sempre serveix per intentar, des d'una perspectiva d'interessos i conviccions col·lectives, mig equilibrar la cosa.

Els polítics no han de tenir patent de cors ni tracte especial per part de policies, fiscals i jutges. Però sí que s'ha d'entendre que la formació perjudicada pels escàndols tracti de defensar el seu prestigi i el seu honor com a col·lectiu, perquè al final és tot el partit qui en surt perjudicat. El PP té 15.000 militants i unes clares perspectives d'intentar guanyar les pròximes eleccions. I si no fessin res, s'estarien fent l'harakiri. Presentar querelles també forma part del victimisme, de crear la sensació que són perseguits. Però cal insistir en el fet essencial: la corrupció s'ha d'eradicar de l'activitat pública, caigui qui caigui. Només així se saneja la democràcia.