L'activitat volcànica d'Islàndia ha paralitzat uns 60.000 vols a Europa. No es tracta d'una novel·la de Juli Verne, es tracta d'una realitat que hem hagut de patir sobretot aquells que tenen l'avió com un dels seus mitjans de transport ordinaris. La qüestió no és determinar si el tancament dels aeroports va ser exagerat; la qüestió és analitzar quins són els protocols -si és que n'hi ha cap-que se segueixen en aquests casos. És patèticament vergonyós que en l'era de les noves tecnologies hom no pugui esbrinar ni per telèfon, ni per internet, ni per cap mitjà raonable si un aeroport està tancat o un vol cancel·lat. AENA recomanava no anar a l'aeroport i fer les consultes des de casa, però des de casa no trobaves ningú per consultar!!! Vueling et deia que tot ho podies aclarir a través de la seva web, però la seva web no deia res de res sobre vols cancel·lats! El grau d'indefensió d'una persona que pretén viatjar és brutal, com brutal és que algú no exigeixi responsabilitats per desinformació a l'entitat gestora dels aeroports i a les companyies.

I tot per un nigul! Les cendres, de tota manera, fa setmanes, o mesos, que sobrevolen les Illes Balears. Unes cendres que setmanalment es transformen en nous imputats, noves fiances, noves corrupcions... Són les cendres del foc de l'avarícia, de l'abús i dels robatoris. Les mateixes cendres que alguns voldrien veure sobre el cap del jutge Baltasar Garzón. No som un garzonià, és més, Garzón és una persona per la qual sent ben poques simpaties "nacionals", però no don crèdit a l'actitud del Tribunal Suprem. És veritat, tal com explicava el company Miquel Payeras, que Garzón no actua conforme a les lleis quan investiga temps que sap que no pot investigar, quan intenta botar-se la legislació vigent, quan cerca la repercussió mediàtica de les seves accions i no la seva efectivitat real, etc. El que passa és que el món es mou i és impossible aïllar el cas sense tenir en compte la trama Gürtel i la intervenció del magistrat, les accions de grups feixistes que només creuen en la democràcia quan es poden servir d'ella, etc.

Per tant, potser l'acció de Garzón sigui punible, potser correspongui al Govern de l'Estat revisar les lleis que impossibiliten que avui s'investiguin crims franquistes, potser el jutge s'ha extralimitat, però tot plegat fa mala olor provinent d'altres casos que impulsa el mateix Garzón, de la dreta més reaccionarà, de grups feixistes i d'associacions tan perilloses com algunes que, avui dia, estan il·legalitzades. D'altra banda, si parlam de justícia, de vertadera justícia, cal reconèixer el tracte injust que estan rebent els familiars de les víctimes del franquisme. I, encara que estam en un suposat estat de dret, encara que s'han de complir les lleis, hi ha alguns drets fonamentals que cada dia es veuen obstaculitzats i requereixen l'atenció d'un tribunal com el Suprem, que sembla que l'única feina que té és perdre el temps per perseguir algun membre de l'Audiència Nacional.

I els que fa ja molts anys persegueixen el compliment d'uns altres drets, els lingüístics, són els membres de l'Obra Cultural Balear i de desenes d'entitats que li donen suport. Ha acabat la campanya Cafè per la Llengua -amb milers de participants i on els personatges més coneguts han jugat un paper de suport- i, una quinzena d'anys després de la seva primera edició, el Correllengua torna a recórrer els nostres carrers per reivindicar els drets dels catalanoparlants i d'aquells que arriben a Mallorca i volem aprendre la llengua catalana. I tot això en la setmana del llibre i de la rosa, la setmana on estaria bé que els protagonistes fossin els llibres, els escriptors i la cultura, en lloc dels casos de corrupció.
I d'UM i el seu congrés en parlarem la setmana que ve.