El caporal encaüllador

Substituir-la per cursa, correguda...? Els dos casos esmentats només eren exemples d'una embosta no gens reduïda dels meus problemes lexicogràfics. N'hi podria afegir molts d'altres, com ara l'ús, de vegades imprescindible, de "semental", paraula que el meu col·lega i amic Gabriel Bibiloni considera un barbarisme inadmissible i que proposa substituir per "cavall de llavor", "cavall pare" o "cavall estaló". Aquests dubtes em produeixen, ja dic, patiments que seria hipòcrita negar. Hi ha, tanmateix, una altra circumstància lexicogràfica del món dels cavalls que no solament em neguiteja, sinó que, per dir-ho clar i en català, m'ha emprenyat, fins ara, d'allò més. Un emprenyament que resulta del pensament que el castellà pugui ser un idioma més desenvolupat que el nostre en qüestió de cavalls i, més concretament, en el tema molt important de la seva reproducció. I és que el castellà té dues paraules -gairebé dos conceptes- dels quals no és fàcil trobar l'equivalent en la nostra llengua. El primer d'aquests mots concepte és el de "recela".

Un "recela" és el cavall que té com a tasca -dura tasca, sense mai rebre'n la recompensa desitjada- comprovar si les egües es troben receptives o no. L'altre concepte que posseeix el castellà, i que jo he cercat quasi amb desesperació en català, és el de mamporrero. Mamporrero és la persona -en l'exèrcit, habitualment un caporal- que dóna el dret, és a dir, el qui ajuda, mans a la verga, el semental a penetrar l'egua. Ja dic, he remogut arxius, llibres i amistats per trobar una paraula que en la nostra llengua tengués el significat exacte de mamporrero. Inútilment... Inútilment fins fa quinze dies, quan en Toni Calleja al bar de la curva, corba o revolt de Son Pardo, em va dir i assegurar que mamporrero en bon mallorquí es deia "encaüllador".

L'alegria fou, ja us ho podeu imaginar, immensa; però calia trobar una etimologia plausible a la ja tan estimada paraula. No tenc encara una explicació definitiva del seu origen; miraré, tanmateix, d'exposar les tesis que m'han comunicat alguns amics acadèmics o afeccionats. Com que l'assumpte és una mica escabrós, necessitaré la vostra imaginació per entendre, sense que jo hagi de caure en la grolleria, les analogies que hi sorgiran. Gràcies. L'opinió més acadèmica és que "caüll" ve de casull, és a dir, una caseta petita que era el lloc habitual on abans, amb l'ajuda de l'encaüllador, donarien el semental a l'egua. Si els acadèmics, però, haguessin vist mai un cavall de llavor pujar damunt una egua dubtarien seriosament que l'acte pugui ser fet dins un casó.

Un amic meu, filòleg i portolà, sosté, en canvi, que "encaüllar" ve de "calçar", però a mi l'argument em sembla excessivament mecanicista. Altres, més agraris i lírics, diuen que la paraula deriva de "cavull", que és un clotet que es fa en terra a fi d'introduir-li una arreleta. Seguiu l'analogia? Els més influenciats per la zoologia que per l'agricultura pensen que la paraula "encaüllador" ve de cau, aquest espai on es refugien alguns animals -la fura, el mostel, el moix, la rata- l'ús eufemístic dels quals tots els mallorquins coneixem bé.

Tot i que encara hi falta aquest acord etimològic definitiu, jo don per bona la tan sospirada paraula: "encaüllador". Serà una paraula que em plaurà d'utilitzar no sols a Son Pardo, sinó també en la pròxima Facultat de Medicina, on l'empraré -si les autoritats acadèmiques ho troben oportú- quan a les classes d'Història de la Medicina esmenti els pioners de la reproducció assistida: l'encaüllador i, en la remunta militar, el caporal encaüllador.