La persecució

Qualcú, més estúpid que caritatiu, creu que pot generar empatia cap a Matas repetint que és víctima d'una persecució tan acurada que ningú no la suportaria. És allò que encara és viu de la nostra cultura d'arrel judeocristiana -qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra- i que secularment ha servit per mantenir en el poder una determinada casta que posa els pecats de la plebs a l'altura dels seus, talment fos el mateix mirar-se amb ganes la veïna que saquejar un poble. Ara, en l'argumentari de la dreta, els socialistes han posat l'Estat a alçar les estores (luxoses, evidentment) de Matas.

La darrera, que ja repeteixen com un mantra en tertúlies i declaracions, que el Govern, en la seva boja persecució, pretén obrir-li expedient per negar-li la possibilitat de tornar al seu lloc de funcionari. Ni el Govern ho ha fet ni ho pot fer pel simple fet que el poll entrat en costura no ha presumptivament delinquit des del seu lloc de funcionari ni exerceix com a tal, en aquest moment. Si s'ho creuen, són beneits; si només ens ho volen fer creure, són còmplices.