algo de nubes
  • Màx: 33°
  • Mín: 26°
31°

Tutti morimmo a stento

Quan en Matas entrà de president per la porta falsa, sabia que, prest o tard, hauria de mester el vot dels simples mortals per pujar a la glòria de poder-los menystenir. Coses de la política. Com el Crist que caminà per aquest món, visità mercats i places. Encaixava abraçades i besades i es feia fotografiar amb tanta gent com podia, còpies que eren repartides pels escolanets locals del PP com una gràcia celestial. Passà, en aquell temps, que va anar a una de les primeres fires de trastos vells que es fa a Maria. Hi havia una dona que mostrava de fer fideus de manera casolana. I el president ja l'ha abraonada i besada, quan li mostra el retratista. La madona li demana què vol d'ella. I li respon que una besada i una foto. Ella li replica: "tanta sort!, perquè el vot el tenc compromès des que el trenta-sis tancaren el meu home a un camp de concentració devers Formentor".

A Maria, per les eleccions de l'any trenta-u, conten que un grapat de dones arruixaren en Verga devers sa Tanca quan anà a demanar el vot, per mor dels abusos del seu representant local. Poden ser dues anècdotes localistes de la impietat de la gent humil amb els poderosos, perquè, sens dubte, March i Mates han estat -cada un a son temps- dos prototips de mallorquins enriquits i exemplars. I a cap ric li agrada que li diguin que està fet de la mateixa pasta que un pobre i que a tots ens costa morir, com cantava Fabrizio de Andrè.

Les anècdotes, però, vénen a compte de l'entrevista de defensa de l'imputat Mates. El vot està fet i que a tots ens costa morir és una primera conclusió. Un nét de republicans -alguns altres faran aquesta setmana remembracions de la República (a Maria, encara -o ja, no)- opina que Mates en sap molt, de convèncer. I és que tothom cerca remei al seu mal. I l'apotecari, aficat en política, ja ens ha llegit el prospecte, amb indicacions, contraindicacions i els efectes restablidors de la seva medicina: tirar envant cap alt quan tot al costat és xivarri, no mirar mai enrere i guanyar-se el cel (o les eleccions). Res de nou.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.