Les equivocacions del president del PP, José Ramón Bauzá, han duit una part de dirigents locals i alguns càrrecs públics conservadors a no entendre què intenta fer. Els dois que diu Bauzá sobre els idiomes oficials de Balears i, sobretot, l'estrany pacte amb Carlos Delgado situa el partit en una posició de desorientació més que considerable i sobretot l'aboca a una estratègia quasi suïcida. O obté majoria absoluta l'any que ve o, si no i sempre que no es desdigui, seguirà ocupant la bancada opositora. És una actitud impossible d'entendre per a molts conservadors.

En especial entre dirigents locals d'alguns pobles de Mallorca. D'aquí que, com es deia la setmana passada per part de servidor, hi hagi gent del PP que comenci a preocupar-se seriosament i a mirar cap a UM. Dit amb paraules d'un diputat balear conservador: "Si Melià sabés centrar el seu partit de veres, després del congrés (extraordinari, d'aquest mes), i nosaltres seguim instal·lats en aquesta situació, res no es pot descartar".

És possible que Bauzá i els dos o tres que més l'influeixen creguin que tot està fet. Que agranaran a les eleccions i que per part no necessiten, per així dir-ho, un pla B. Greu equivocació. En política res mai està fet. Ni hores abans d'unes eleccions s'ha de passar l'arada davant del bou. Que expliquin a Francesc Antich, per exemple, a qui les enquestes el 2003 li donaven un resultat paradisíac només uns dies abans de les eleccions, amb un PP enfonsat i un nou Pacte de Progrés segur i més fort. Si tan malament va anar a Antich aleshores, que no es confiï ara el PP que de més verdes n'han madurades.

És ver que els conservadors ho tenen en teoria molt bé, en aquests moments. A Menorca és difícil que res canviï, a Eivissa (quant a diputats al Parlament) també perquè alterar l'empat suposaria que el primer ha de guanyar per més del 10% el segon (cosa molt improbable, a hores d'ara), i a Formentera déu sap perquè en ser tan petita res no es pot imaginar.

El canvi respecte als resultats històrics d'ençà del 1995 només podria esdevenir-se a Mallorca. A on l'esquerra demostra tenir molt poca empenta, amb un PSOE sense efecte ZP i sense braó propi a més d'un Bloc que -si es reedita- tendrà inevitablement manco vots que el 2007 i podria perdre un diputat; i a on UM anirà a les urnes com el 1995: jugant-se-la novament al tot o res. És per tant només la circumscripció mallorquina a on el PP pot tenir esperances de créixer. A hores d'ara és factible pensar-ho. Però l'estabilitat electoral és tan intensa històricament que jugar-se-la d'aquesta manera és una errada estratègica brutal. És tornar a caure amb allò mateix que ja va fer el PP el 2007. Exactament és allò a la qual cosa està abocant el seu partit un Bauzá que pareix estar perdent els papers a marxes forçades.

Encara estam a tretze mesos de les eleccions -dotze escassos si es considera des del moment en què es convoquen- i moltes coses poden canviar. Entre les quals no cal "descartar res", tal com deia el diputat del PP referit. Fins i tot que hi hagi canvis dins del mateix partit conservador. Perquè com deia un càrrec conservador important la setmana passada, "encara passaran coses" dins el PP en els pròxims mesos. Fa l'efecte, en fi, que les equivocacions de Bauzá han estat tantes amb tan poc temps que ha deixat el partit a la deriva i el seu crèdit com a president comença a minvar perillosament.