No em demaneu per què però massa sovint cal recordar que, d'entre el caramull de delictes presumptament comesos en la legislatura del saqueig, n'hi ha uns quants que afecten el PP pel que fa a finançament il·legal i delicte electoral. Són xifres petites, en la immensitat del robatori, però mostren i demostren maneres d'actuar.

Des de la propaganda electoral del PP enviada a Formentera, a compte de la caixa comuna, com a Producte Balear fins a suposats desviaments de cabals del velòdrom cap a les campanyes electorals, tot passant per destacats membres de l'actual directiva contractats per empreses públiques amb feines inexistents. Poca cosa, ja ho he dit, però suficient per demanar explicacions als dirigents populars, i explicacions convincents.

No pot ser que superin la demanda social d'explicacions amb un "ara toca mirar cap al futur" perquè el construeixen, el seu futur, sobre una base suposadament corrupta i evidentment tèrbola. Neguen amb rotunditat aquests delictes a l'espera que els comesos pels seus militants siguin tan escandalosos que eclipsin els del partit. Potser és una estratègia d'èxit assegurat, sobretot, després de veure com el seu electorat s'empassava escàndols molt més grans sense immutar-se. O, potser, aquest sepulcral silenci només respon al pànic de no saber fins on pot arribar la Justícia, que ara mateix ja es qüestiona temes tan sensibles com la reforma de la luxosa seu del partit que compartí temps i actors amb el Palma Arena.

És clar que demanar definició a Bauzà és un sarcasme perquè creu saber que el seu èxit, el formidable bot que va des de Marratxí a trepitjar moqueta en el carrer Génova en pocs mesos, resideix en la indefinició més discreta i, sobretot, a no molestar ningú. Com que remoure les malifetes del passat significa, evidentment, molestar els resistents actors, còmplices de Matas, millor mantenir la vista en el futur i fer com si el passat fos un buit en la història del partit: ni es frustren baronies vitalícies ni s'alcen les estores.

Només parlar del futur i esperar que els crèduls no els fallin com no ho feren quan Matas lluïa modals de poll entrat en costura i no volgueren que la realitat els frustràs la canongia. I, si l'estratègia falla, ja tenen preparada la sembra de sospites generalitzades sobre tota la casta política, tot i que el desprestigi allunyi la ciutadania de la política. Com els maltractadors, viuen en el convenciment que les Balears han de ser seves o de ningú.