Sovint s'ha comentat per part de servidor que el fet que es reediti o no el Bloc pot fàcilment marcar el resultat electoral general a Mallorca i a les Balears. Cada partit ha de triar el que més li convengui, això és la política; aquí, ara, es tracta de fer anàlisi de les potencials conseqüència de tan transcendental decisió. La qual cosa es pot fer sabent què i com va ocórrer el 2007 a les eleccions al Parlament per Mallorca. Els resultats electorals de fa tres anys mostren que el PP va obtenir, aplicant la llei d'Hondt, el seu setzè escó amb el quocient 9.755,5, mentre que el seu dessetè quocient -que no es convertí en escó- fou 9.181,6. El PSOE va treure el seu darrer escó, el desè, amb el 9.900, i el següent -que no entrà- era el 9.000 rascat, per sota, per tant, del dessetè de conservador.

En el cas del Bloc, el darrer i quart escó es va situar en el 9.337,2, mentre que el cinquè quocient -que no entrà- baixà al 7.469; en el cas d'UM, el tercer i darrer es col·locà en 9.335 i el següent -sense entrar- en 7.000.Què ens indica això? Que el darrer escó del PP és molt sòlid i el del PSOE ho és però manco, mentre que els més febles són els darrers d'UM i del Bloc (amb ordre de més a manco debilitat). Per exemplificar la debilitat de les dues formacions, imaginem que el Bloc hagués fet només 1.500 vots manco -de fet, menys quantitat basta, però deixem-ho així per utilitzar nombres rodons-: el seu quart quocient quedaria per sota dels 9.000; o sigui, que el millor 9.000 que no entrà, el dessetè del PP (9.181,6), hauria entrat. Ara fixem-nos en UM: només amb 500 vots manco, el seu tercer quocient (9.166) seria inferior també al dessetè del PP: novament els conservadors haurien sumat un escó.

Que cap dels dos petits no "cedís" un escó al PP va ser un vertader miracle anticonservador. És ver que el 2011 entrarà en joc, a l'hora de distribuir escons, la variable de la diferència entre el PP i el PSOE, la qual, emperò, va ser tanta el 2007 (57.000 vots en nombres rodons) que, per molt que disminueixi, serà difícil que alteri l'avantatge conservador a l'hora d'estar en disposició de sumar almanco un escó dels que perdin els petits. Pensem que si el PSOE fes 110.000 vots (un èxit: 10% d'increment), el seu onzè escó entraria amb el quocient 10.000, però el dotzè ja cauria a la part baixa dels 9.000, en disputa amb el dessetè del PP; això voldria dir que el conjunt Bloc-UM perdria dos escons, un per a cada partit gran. Em pareix que queda clar que els dèbils són els quocients quart del Bloc i tercer d'UM.

Ara que el lector s'imagini que el Bloc no es fa. Aleshores, els escons dèbils serien el tercer d'UM i el tercer i el quart que són del Bloc. Si el PP -com tot indica- perd poc i el PSOE puja, el grup Bloc-UM -que no pujaran- perdrien tres escons que anirien, més probablement, un al PSOE i dos al PP o, manco probablement i sempre depenent de la diferència que restassin els socialistes als conservadors, a la inversa: un al PP i dos al PSOE. Tot és pur exercici teòric, d'acord, però indica quelcom de ben real. Tenint en compte que la probabilitat de canvis d'escons a Menorca i a Eivissa és molt baixa -i ho és encara que es rompi Eivissa pel Canvi, perquè aleshores trencar l'empat a 6 entre el PP i el PSOE només seria possible si un guanyàs a l'altre de més d'un 10%, cosa molt difícil-, i deixant al marge Formentera, que és impossible d'analitzar a causa del poc cens que té, serà Mallorca la que tengui més pes a l'hora de decidir el resultat electoral general, i a dins l'illa allò que passi amb el Bloc serà el que marcarà el que passarà el 2011.