Malament ha de veure el seu futur Delgado per convocar una roda de premsa d'urgència i dir una bajanada com la d'ahir. Per molta por que ara li faci enfrontar-se en les urnes a l'aparell de Bauzá i Rodríguez (o viceversa), pensar que les decisions d'un partit s'han de prendre a partir d'enquestes entre els simpatitzants és anar massa lluny en l'esperpent. Fins i tot en sistemes de primàries com el nord-americà, on la militància no és obligatòria a l'hora de fer la primera tria, és imprescindible demostrar la voluntat de participar-hi amb una adscripció prèvia.

El que proposa el nin aveciat és un invent de TBO que, gràcies a la manca de rigor, permet qualsevol interpretació dels resultats, incloses les més condescendents amb la pallissa que espera rebre. Bauzá, encara que tengui el dinosaure Rodríguez al darrere, no representa el Matas fugat i tèrbol, com sí feia Estaràs. Enfrontar-s'hi no és tan senzill com voler abanderar la ruptura amb el matisme amb un discurs senzill i demagògic. Bauzá se li sembla massa i l'obliga a aprofundir en el matís: ell, que li agrada el traç gruixat.