El PP va fer públic la setmana passada un informe on planteja algunes reformes del nostre sistema d'ensenyament. En aquest paper, s'hi podien llegir frases com aquesta, plena de preocupació: "La situació educativa és molt deficient. Constitueix una de les nostres grans debilitats nacionals i és una hipoteca per al nostre futur col·lectiu". Si fem un cop d'ull a fons a aquest document, s'hi enumeren totes les adversitats que inflamen els instituts i les escoles: el fracàs escolar, l'abandonament prematur, les mancances a l'hora d'encarar matèries bàsiques, la crisi dels valors de convivència, la salvatgia de les aules, l'allunyament dels nivells d'excel·lència de la resta de països d'Europa... En conclusió: la situació és desastrosa -sempre segons aquesta memòria del PP. Més enllà de l'apreciació que pugui fer aquest partit, hi ha un punt de veritat: les xifres d'abandonament, les males notes, la conflictivitat a les aules són coses ja conegudes.

Ara bé, en aquest escrit, també s'hi enumeren les solucions: ¿Quines? ¿Com ho podem fer per arribar a la cultura, el domini de les disciplines més penoses, que torni la concòrdia i el respecte a les aules? ¿Quin és el camí que la gent del PP proposa per sortir del marasme? Molt senzill: reduir l'ESO un any, ampliar el Batxillerat i, clar que sí, eliminar l'assignatura d'educació per a la ciutadania a Primària! Panacea! Meravella! I també, per arribar a aconseguir que un 85% dels alumnes acabin favorablement la Secundària, s'hauria de tornar a implantar la Formació Professional, l'antiga FP (és a dir, escombrar els 'mals alumnes' cap a d'altres ocupacions, menys de colze i més manuals). I totes aquestes reformes, s'han d'amanir amb l'antiga disciplina engegada pel professorat, i els valors clàssics de mèrit i responsabilitat, tot avaluat amb un sistema de revàlides a Primària i Secundària.

El problema, però, és que el PP, en aquest paper sobre l'educació, demostra una mancança fatal de la pròpia educació. Tot el paper no és res més que una acusació encoberta del sistema present, on la matèria educativa ha estat descentralitzada o depèn del govern de cada comunitat. I això els fa mal. El document també dirigeix torpedes contra l'ensenyament en les llengües que no són l'espanyol, fent-les responsables del fracàs dels al·lots. A més, dóna als pares el dret a triar la llengua amb què han de rebre l'educació els seus plançons (dret inversemblant). Tanmateix, ¿qui dubta que els valors clàssics s'han negligit en nom de no sé quines teories pedagògiques absurdes? És cert: però també és cert que el PP voldria tornar no al classicisme pedagògic, sinó a Esparta -a la vara i al dogma-: per això l'afany d'esborrar educació per a la ciutadania. Si un alumne sabés alguna cosa d'aquesta matèria es podria adonar que el que proposa el PP va contra la Constitució, contra tota idea de respecte als drets de les cultures minoritàries assentades en comunitats polítiques autònomes. I després volen donar lliçons d'educació! Educació és llibertat, lliure pensament, respecte a la llei i a la cultura de l'altre.