Gerald Ford va ser el president dels Estats Units que va succeir Nixon, quan aquest va dimitir, poc abans que el Congrés iniciés el procediment de la seva destitució. Això passava l'agost del 1974, Ford havia arribat a ser vicepresident de rebot, ja que en el llarg camí que va culminar amb la dimissió de Nixon, aquest va fer el que va poder per salvar el seu cap, la qual cosa va comportar la destitució de qui havia estat elegit vicepresident amb ell. És així que el pobre Ford ostenta -entre d'altres- el dubtós honor d'haver estat el primer -i per ara únic- president dels Estats Units que no havia estat elegit ni per a aquest càrrec ni per al de vicepresident. Per afegitó, en poc temps va travelar en públic diverses vegades, una d'elles baixant de l'avió presidencial, la qual cosa va provocar que els diaris -obertament- diguessin del president que no teniu prou neurones per coordinar mastegar xiclet i caminar a la vegada. Una dita/sarcasme popular, només que aplicada clarament ni més ni manco que al president.

Doncs bé, aquests dies el sarcasme del xiclet s'està renovant de la mà dels mòbils: ja no es tracta de mastegar xiclet i caminar a la vegada, sinó de caminar i fer servir el mòbil, atès que està creixent de manera notable el nombre d'incidents -que han requerit intervenció mèdica- que involucren caminar a la vegada que es feia servir un mòbil. La cosa va des de la típica i tòpica ensopegada amb un pal de telèfon o d'electricitat, fins a la caiguda dins rases degudes a obres, sense oblidar topades amb cotxes aparcats en passos de vianants i coses similars. I que quedi clar que els accidentats no eren conductors, eren vianants. Ja ho veuen, primer van ser els perills de menar el cotxe i parlar pel mòbil a la vegada, després als Estats Units varen filar més prim i també varen palesar els perills de fer texting -és a dir enviar i llegir missatges per mòbil- i ara ja han arribat als perills derivats de la manca d'atenció que produeix -també quan camines- parlar pel mòbil. Ja han començat -als Estats Units- els estudis i els balls de xifres.

Entre aquestes crida l'atenció la de més de mil vianants que varen passar pels serveis d'emergència durant el 2008, a causa d'accidents que havien tingut mentre caminaven i feien servir el mòbil, una xifra que és justament el doble que els que van ser atesos el 2007 i, que a la vegada ben bé doblava els del 2006; si continua aquesta tendència, els del 2009 hauran superat de llarg els 2000. I això que, de ben segur, n'hi ha molts més casos que no han estat identificats en aquest grup, fins al punt que hi ha experts que diuen -literalment- que aquestes xifres són només la punta de l'iceberg.

Per altra banda, entre els estudis relatius a l'atenció i ús de mòbils -o més en general, atenció i fer diverses coses a la vegada- en destaca un que va consistir a posar un estudiant vestit de pallasso al bell mig d'una plaça i comptar, entre els diferents grups de gent que passava per allà, el percentatge dels que el veien i el dels que no. Només un escadusser 25 per cent dels que varen passar per allà fent servir un mòbil es varen adonar que hi era. En tant que els que més el varen veure, varen ser aquelles persones que passaven en grups de dos.

En definitiva, que ja podem començar a afegir un altre risc per a la salut vinculat a l'ús de mòbils: si camines, no el facis servir, per més que estiguis segur que podies mastegar xiclet i caminar sense problemes. Quant a altres riscos de salut i mòbils, avui no els he parlat del meu amic que, de tant fer-lo servir, té problemes amb el dit gros i el canell de la mà dreta. De moment ja li han de fer un ressonància de la mà per veure què hi té i ja li han dit que el pas següent, per ventura, haurà de ser immobilitzar-la temporalment. Dit altrament, noves tecnologies, noves malalties.