El PSM ha generat tres partits els darrers vint anys: ells mateixos, Entesa i Esquerra. Perden efectius i suports cada vegada que prenen una decisió que creuen que és com fer un ou de dos rovells. Autocrítica: zero. Consciència de país: zero. Opinió de partit: cent per cent. Llàstima que sempre forcin la segregació i gairebé mai la suma acceptant les diferències...

en Lladó i la majoria d'Erc tenen afany de protagonisme desmesurat. El conflicte ideològic és 0, és personal

Ni uns ni els altres valen res ni són el que diuen, ni fan el que prometen, ni res de res...Aquesta esquerra (tots plegats o separats ) és una merda canera.

Bon anàlisi Sebastià, però cal aprofundir en el perquè de la divisió profunda (i que cada dia s'eixampla) entre PSM i ERC. Des del PSM es parla del vet a les europees, però la cosa ve de molt més enrere: de la creació d'ERC Illes per part d'un grup d'escindits del PSM. Al partit dels de Biel Barceló l'odi cap a ERC és visceral. Es pot revestir de mil i un raonaments tècnics, ideològics o científics, però en el fons respon a un fet clar: el nacionalisme d'esquerres som nosaltres, i qui no estigui amb nosaltres o no pensi com nosaltres no té dret a existir.

Ah, els d'esquerra, per la seva banda, no són precisament una colla d'àngels

molt interessant!

Anar fragmentats a unes eleccions és temptar la derrota.L'electorat no sempre s'ha distingit per la seva justícia.Voler tornar a un estadi anterior, és no voler veure els canvis socials què s'han produit en aquests anys.No crec què volar ponts sigui a llarg terminisigui la solució.Entenc què dins el Bloc el PSM s'hagi sentit malament per episodis desafortunats però aquestes coses,com en família,es parlen de portes endins.Hem de trobar una fórmula còmoda per vertebrar d'una vegada la resposta progressista conseqüent i de país què fa tants anys es propugna des del nacionalisme.D'oportunismes n'hi ha hagut i n´hi haurà per això mateix hem de fer autocríticai posar-hi mitjans per no caure-hi una vegada més.Escoltar més la gent.El projecte no pot quedar desdibuixat per rivalitats internes.Tothom és necessari.Sense intervencionismes estatalistes,sí,però conscients de qui tenim davant.No ens podem permetre un suïcidi col.lectiu.No una desfeta com la de 2003.Després en tocarem el resultat i malauradament no serem nosaltres tots sols els perjudicats.En política s'han de perfilar estratègies de futur. I de demanar-se una renovació, endavant.Escoltau el carrer.No perdeu contacte amb la realitat.Un projecte com aquest no acaba en una persona ni en dues.És feina de tots en benefici de tots.El contrari és obrir la porta de ca nostra a un panorama depredador com mai no hem conegut.És la vostra opció.Pensau-hi.

Supòs que tothom té molta cosa a dir en el futur, si són vius i ho volen dir. A veure si afinam un poc més en l'argumentació. Però, vaja, ja és marca de la casa...

desgraciadament el sr D'Hont donará la majoria al pp.
I si li manca "algo", tindrá la resta d'um.
Per molt que corri ara el pacte...ja no arribará d'hora a la seva reencarnació.