No serà aquest un article bucòlic, per molt que a partir del títol en pugueu tenir una sospita; ni, crec, tampoc que sigui nostàlgic. I no espereu, de cap de les maneres, una reflexió moral -una torrada d'orella, com dirien els meus alumnes- sobre l'efímera existència humana, tot establint una correlació amb el títol i el caràcter escàpol que solen tenir les flors de l'ametler.
És cert, els ametlers floriran, però, malauradament, de cada any en floreixen més pocs i de pitjor manera. I no ho dic per la voracitat urbanitzadora, que també hi és, sinó més aviat perquè els ametlers es moren i ho fan dins l'ermàs, dins la terra incultivada. Que vendria a ser com una doble mort. I no és que hi hagi hagut alguna plaga malèfica que els hagi atacat especialment en els darrers anys, ni crec tampoc que sigui per l'efecte tangible del canvi climàtic. No, els ametlers es moren com sempre s'han mort, uns de vells, els altres de set, els altres de vés a saber què. Però el que passa és que ningú no els repobla, ningú no els exsecalla, ningú no els fa les tanyades. En definitiva, pateixen la trista malaltia de l'abandó. I per què la gent els abandona? És bastant evident, perquè no són rendibles. Cercar les raons per què no són rendibles ja és una cosa molt més difusa. Una empresa molt més difícil. I que renunciaré a fer. Ni tan sols m'atrevesc a formular-ne hipòtesis.
Ara bé, per als turistes que ens visiten, és plàstic i agradable a la vista veure un camp d'ermassos puntejat d'ametlers morts? O, plantejat d'una altra manera: és lícit que els propietaris de les terres cerquin algunes alternatives molt més rendibles? Si tanmateix el camp de Mallorca no pot servir de rebost, és lícit que serveixi per a alguna altra cosa? Per quines cinc-centes ha de romandre estancat, com una despulla podrida d'un món esbucat, que diria n'Alcover? A més, bona part de les relacions home-natura s'han establert amb criteris de rendibilitat. Vull dir que si ara a la serra Nord tenim marjades i oliveres va ser per un aprofitament del terreny, per treure'n el rèdit. Perquè segurament les terres del pla serien necessàries per produir cereals.
Mai no ho feren pensant que anys més tard algú s'embadaliria amb aquelles marjades, que les fotografiarien, que les emmarcarien. El conreu de l'ametler, així generalitzat, tampoc no és una cosa massa ancestral, fa dos segles, aproximadament, només. I posats a fer suposicions, segurament més d'un i de dos pinars acabarien degollats i les garrigues desgarriguitzades per tal de donar pas a aquest conreu, que els era retent. És cert, que no sempre els criteris de rendibilitat s'han avingut amb els criteris de sostenibilitat. Per exemple, dissabte passat, en aquest diari, un pagès de Sant Jordi apuntava la sobreexplotació del Prat com a causant de la salinització. Podríem dir cosa semblant sobre la contaminació del sòl per abús de nitrats, ergo per cercar major rèdit a les terres, a la zona de Muro, sa Pobla.
Aleshores a què dedicam el camp? A ser un ermàs? A fer-hi hivernacles, com els de Son Pelat, que es veuen quasi des d'Alacant? A arreglar casetes esbucades, adesar-les, construir-hi una piscina, sembrar-hi un trosset de gespa i llogar-les a l'estiu als turistes? O construir alguns camps de golf? Per què algunes d'aquestes possibles destinacions, especialment les darreres, del camp són satanitzades? Si ara els humans destinam una part de la nostra existència al lleure, per què no aprofitar el camp, en les justes mesures, per a aquestes activitats. Si hem terciaritzat les nostres vides, per què no terciaritzam el camp? Amb quins arguments posam un NO sempre a la pancarta? Potser dissabte vinent hi tornaré. Encara els ametlers no hauran florit.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.