algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Nacionalisme d'esquerres, again

Esperava que la contraportada de la setmana passada generàs més crítiques que lloances, però val la pena fer notar que nombroses persones han comentat en positiu un article que només pretenia interpretar una realitat ben difícil per al nacionalismes d'esquerres. La qüestió bàsica és determinar si ja ens va bé una tendència cap al bipartidisme o ens interessa, com a país, que a les Balears hi hagi un tercer element a la taula de debat: el nacionalisme com a eina de millora social, d'augment del benestar, de defensa de les llibertats i d'afirmació de la identitat. I dic Balears i hi podria dir Mallorca, perquè em fa la sensació que a Menorca i a les Pitiüses tenen les coses, en aquest sentit, més clares que a Mallorca.

Antoni Alorda, històric dirigent del PSM, parla en el seu blog del meu article passat i explica, entre alguna valoració positiva, que es tracta d'una contribució a la moda dissolvent respecte dels partits (sic). Compartesc amb Alorda molts dels seus comentaris, però potser ens convé a tots descarregar-nos de tòpics que sembren diferències per no carregar-nos el nacionalisme a Mallorca. La proposta d'una unió de nacionalisme d'esquerres no passa per una dissolució de ningú. La unió és unió de voluntats, recerca de projecte compartit, consciència d'allò que uneix... Aquesta unió pot ser percebuda com a necessària per qüestions estratègiques, ideològiques o, com és el cas, per una suma d'ambdues que és l'equivalent a un estat d'emergència nacional.

Que quedi clar, per tranquil·litat d'Alorda i un bon grapat més que justificadament passen pena d'una injustícia històrica, que consider que el PSM és el que té l'obligació de fer l'aportació més destacada -ideològica i estructural- a aquest projecte d'unió. El PSM ha estat i és la principal força nacionalista i, gràcies al PSM, encara avui el nacionalisme d'esquerres continua viu. Això vol dir que intentar fer un projecte polític boicotejant, deixant al marge o prescindint del PSM no només és un error, sinó que impossibilita la proposta. És per això que hi ha tantes persones crítiques a les actuacions d'Esquerra/Joan Lladó. No és bo demostrar sovint tenir una tan acusada curtor de mires que semblis disposat a carregar-te un projecte comú per aconseguir augmentar una dècima el teu espai polític.

D'altra banda, el PSM no hauria de ser contrari a, tal com diu Alorda, les aventures. De fet, una de les seves grans aventures, encapçalada per Biel Barceló i els actuals dirigents, el Bloc, s'ha demostrat un fracàs per la fractura interna que suposà, però també pel seu resultat final. En aquell moment, probablement hi havia més posicions en contra del Bloc que les que avui hi pugui haver en contra d'una reformulació de l'espai de l'esquerra nacionalista... No és un retret -els moments dels retrets ja han passat- és una lliçó: no val la pena prendre una decisió que et fa perdre un 30% de la militància activa. Sobre la resta de partits integrants de l'espai comú ja vaig fer la setmana passada algunes descripcions prou villaloguianes (breus i contundents) com per transpirar un punt de manca de rigor i presència d'injustícia -si aquests articles no tenguessin límit probablement els matisos contribuiran a una major justícia.

Entesa per Mallorca no ha aconseguit convertir-se en el partit que contenia les essències del PSM perdudes a l'aventura bloquista i, a més, les darreres eleccions a Europa (2009) han suposat un fracàs electoral i mediàtic, que afegit a la submissió a una Esquerra que volgué sodomitzar el PSM dóna un resultat ben magre, per molt que dins Entesa s'hi apleguin persones molt vàlides i bon intencionades. Esquerra, a Mallorca, era el partit que havia d'arreplegar els nacionalistes de veres, els independentistes de soca-rel, davant un PSM massa condescendent amb quasi tot. Vint anys després, les xifres canten i d'aquella escissió del PSM només ha resultat una fragmentació més de l'espai electoral comú. Llàstima que un projecte que podia resultar interessant perquè podia atreure un independentisme sense marca política a Mallorca, dins una força potent a Catalunya i de creació d'un marc de Països Catalans, s'hagi vist abocat a un fracàs produït per una incapacitat de tocar de peus a terra i una gran capacitat per actuar com a infants, que dista molt de la manera de fer del partit al Principat.

Amb tot això, ja hi ha una certa massa crítica que troba que Entesa per Mallorca té necessitat d'aquest espai comú, Esquerra té necessitat d'aquest espai comú, el PSM té necessitat d'aquest espai comú i el nacionalisme d'esquerres té necessitat d'aquest espai. L'acord entre els actuals dirigents -o d'uns altres, perquè em fa la sensació que alguns dels actuals dirigents no serveixen per arribar a acords fiables-, però, no és l'única necessitat, es tracta només de la primera passa. Després serà l'hora dels nous plantejaments polítics, els missatges i les propostes de benestar, canvi social, millora de l'economia, reformulació del nacionalisme econòmic, incardinació dins el marc europeu, reafirmació d'una identitat comuna dins un univers intercultural i multilingüístic, etc. Ningú no ha dit que tot plegat sigui fàcil... Ara bé, val la pena posar-s'hi?

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Jaume, fa mes de 13 anys
Segons en Pere Muñoz els nacionalistes hem de seguir governant a tota costa, fent el mateix que fan UM PSOE i PP. Es aquest el nacionalisme que volem, professionalitzat, a l'ombra del poder, com el mateix Muñoz...?
Valoració:0menosmas
Per Joan Capó, fa mes de 13 anys
En segons quines coses es nota que el PSM va ser fundat per escindits del PCE.
Valoració:0menosmas
Per David Montserrat, fa mes de 13 anys
Pau, això t'ho han contat malament. Convèncer? Perdre? Aquí va perdre tot el partit només per què l'actual direcció va voler fer fora l'executiva del moment i els candidats triats. Pensa que Palma i el partit ja havien triat Pere Muñoz i Mateu Crespí com a candidats quan es proposà una fòrmula de Bloc que liquidava aquests candidats i la seva credibilitat. I els guanyadors (?) els va ser igual xapar el partit només per recuperar el poder.
Pot ser en Pere Muñoz ha comès errors, però encara em sorprén que tot i la potada en el cul que li pegaren continüï proper al PSM.
Valoració:5menosmas
Per Sor tomaseta, fa mes de 13 anys
Pau, em sembla que no saps res del que va passar, o no t'interessa. Els que varem perdre no havíem de convèncer ningú de res, ja ho havíem intentat fer un bon grapat de vegades. Tot va ser una lluita interna pel poder i control del partit per part de la cúpula històrica del PSM. Haver perdut la lluita per Palma i per les autonòmiques (democràtica) els va fer sortir amb una proposta, la del bloc, que , com be s'ha demostrat, ni ells hi creien. Va ser una excusa i la única alternativa que els quedava per poder continuar controlant el partit, convertir l'esmena del bloc en un plebiscit: triar entre renovadors o oficialistes. El congrés no havia de servir per això, el congrés havia de servir per tots fer pinya amb els candidats que democràticament havien sortit a Palma (Pere Muñoz) i a les autonòmiques (Mateu Crespí). I ara els temps ens dona la raó i demostra el que sempre hem predicat, el PSM no necessitava el BLOC, estava prou be per encarar les eleccions amb garanties, amb en Pere a Palma i en Mateu a les autonòmiques. I que és ara el nacionalisme a Mallorca i a les Illes, doncs un zombi que necessita despertar del seu mal son. Esper que el seny recuperi les nostres voluntats i d'aquí a les properes eleccions ens posem d'acord per lluitar junts per aquesta terra. Això si, ens hem de deixar de personalismes i, sobretot de no anteposar un projecte de partit a un projecte de país. Segurament faran falta molts canvis dins les direccions dels partits en disputa, els personalismes han arribat tan lluny que en alguns casos ja son irreversibles. Facem un esforç que el país ben be s'ho val i ho necessita més que mai.
Valoració:10menosmas
Per Aideumeu, fa mes de 13 anys
És cert que en Pere és en Pere, i molts el coneixem prou bé. Jo, malgrat tot, sí que hi aniria al futbol amb ell si això servís per activar el nacionalisme polític i social. Les breguetes i el personalisme ja fan oi. Vos duran a haver-vos de partir la misèria. Anam cap a un bipartidisme bèstia i ja hi ha poc temps per evitar-lo. I en rodolar costa avall pareix que mai t'atures. Pujar és mal de fer però caure és molt bo de fer.
Valoració:12menosmas
Per Pau, fa mes de 13 anys
Als fugitius del PSM - Perdéreu unes votacions i envestireu contra els companys que no vos votaren en lloc de convèncer-los, i molts dels que vos votaren acabaren emprenyats amb voltros. D'escoltar ve el coneixement, i de parlar el penediment.
Si qualque moment tenguéreu raó, amb la vostra actitud, la vareu esqueixar de cop.
Valoració:-15menosmas
Per una d'entesa, fa mes de 13 anys
Compartesc part de les teves reflexions Pere, però les europees no varen ser un fracàs, quasi 8.000 vots no es per tirar cap cohet, certament, però 5 anys abans els resultats tampoc havien estat gaire millors.
I és cert que a les europees no varem tenir tot el marge que haguéssim volgut, però d'aquí a dir submisió a Esquerra hi ha un bon tros.
De tota manera, reflexions interessants i debats necessari
Valoració:8menosmas
Per Miquel Campins, fa mes de 13 anys
Un dels elements claus és tenir una força centrada que no significa de cente. Està clar que arreu triomfen les forces que cerquen la centralitat política i la moderació en les formes encara que puguin practicar contudència amb les paraules.
Valoració:0menosmas
Per Ponç, fa mes de 13 anys
El que ha contribuit a la situació actual és un Biel Barceló i un partit que només es volien carregar els renovadors. Si de cas, en Pere Muñoz i molts d'altres en varem ser víctimes perquè pràcticament s'estimaren més a Grosske que a nosaltres.
Valoració:4menosmas
Per lluis, fa mes de 13 anys
Mentres el nacionalisme sigui d,esquerres, no hi haura un nacionalisme potent
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente