Segons en Pere Muñoz els nacionalistes hem de seguir governant a tota costa, fent el mateix que fan UM PSOE i PP. Es aquest el nacionalisme que volem, professionalitzat, a l'ombra del poder, com el mateix Muñoz...?

En segons quines coses es nota que el PSM va ser fundat per escindits del PCE.

Pau, això t'ho han contat malament. Convèncer? Perdre? Aquí va perdre tot el partit només per què l'actual direcció va voler fer fora l'executiva del moment i els candidats triats. Pensa que Palma i el partit ja havien triat Pere Muñoz i Mateu Crespí com a candidats quan es proposà una fòrmula de Bloc que liquidava aquests candidats i la seva credibilitat. I els guanyadors (?) els va ser igual xapar el partit només per recuperar el poder. Pot ser en Pere Muñoz ha comès errors, però encara em sorprén que tot i la potada en el cul que li pegaren continüï proper al PSM.

Pau, em sembla que no saps res del que va passar, o no t'interessa. Els que varem perdre no havíem de convèncer ningú de res, ja ho havíem intentat fer un bon grapat de vegades. Tot va ser una lluita interna pel poder i control del partit per part de la cúpula històrica del PSM. Haver perdut la lluita per Palma i per les autonòmiques (democràtica) els va fer sortir amb una proposta, la del bloc, que , com be s'ha demostrat, ni ells hi creien. Va ser una excusa i la única alternativa que els quedava per poder continuar controlant el partit, convertir l'esmena del bloc en un plebiscit: triar entre renovadors o oficialistes. El congrés no havia de servir per això, el congrés havia de servir per tots fer pinya amb els candidats que democràticament havien sortit a Palma (Pere Muñoz) i a les autonòmiques (Mateu Crespí). I ara els temps ens dona la raó i demostra el que sempre hem predicat, el PSM no necessitava el BLOC, estava prou be per encarar les eleccions amb garanties, amb en Pere a Palma i en Mateu a les autonòmiques. I que és ara el nacionalisme a Mallorca i a les Illes, doncs un zombi que necessita despertar del seu mal son. Esper que el seny recuperi les nostres voluntats i d'aquí a les properes eleccions ens posem d'acord per lluitar junts per aquesta terra. Això si, ens hem de deixar de personalismes i, sobretot de no anteposar un projecte de partit a un projecte de país. Segurament faran falta molts canvis dins les direccions dels partits en disputa, els personalismes han arribat tan lluny que en alguns casos ja son irreversibles. Facem un esforç que el país ben be s'ho val i ho necessita més que mai.

És cert que en Pere és en Pere, i molts el coneixem prou bé. Jo, malgrat tot, sí que hi aniria al futbol amb ell si això servís per activar el nacionalisme polític i social. Les breguetes i el personalisme ja fan oi. Vos duran a haver-vos de partir la misèria. Anam cap a un bipartidisme bèstia i ja hi ha poc temps per evitar-lo. I en rodolar costa avall pareix que mai t'atures. Pujar és mal de fer però caure és molt bo de fer.

Als fugitius del PSM - Perdéreu unes votacions i envestireu contra els companys que no vos votaren en lloc de convèncer-los, i molts dels que vos votaren acabaren emprenyats amb voltros. D'escoltar ve el coneixement, i de parlar el penediment. Si qualque moment tenguéreu raó, amb la vostra actitud, la vareu esqueixar de cop.

Compartesc part de les teves reflexions Pere, però les europees no varen ser un fracàs, quasi 8.000 vots no es per tirar cap cohet, certament, però 5 anys abans els resultats tampoc havien estat gaire millors. I és cert que a les europees no varem tenir tot el marge que haguéssim volgut, però d'aquí a dir submisió a Esquerra hi ha un bon tros. De tota manera, reflexions interessants i debats necessari

Un dels elements claus és tenir una força centrada que no significa de cente. Està clar que arreu triomfen les forces que cerquen la centralitat política i la moderació en les formes encara que puguin practicar contudència amb les paraules.

El que ha contribuit a la situació actual és un Biel Barceló i un partit que només es volien carregar els renovadors. Si de cas, en Pere Muñoz i molts d'altres en varem ser víctimes perquè pràcticament s'estimaren més a Grosske que a nosaltres.

Mentres el nacionalisme sigui d,esquerres, no hi haura un nacionalisme potent