algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Avui, Sant Antoni

LES BICICLETES
Avui, Sant Antoni. Tota la setmana els dimonis boiets han trescat amunt i avall i han fet tantes entremaliadures que no és de dir. Divendres Nanda Ramon va organitzar un clínic de ciclisme sota la direcció de Marga Fullana, la millor biker que ha donat Mallorca.

-La lliçó pràctica consistia en una carrera de bicicletes pel carril de les Avingudes -contava Nanda Ramon, asseguda en una butaca amb el seient de cotó fluix.

Va explicar-se:
-Hauríem pogut córrer a la voltadora de Campos, però en Biel Barceló és com és i ara vol que facem carrer.
-No ho sé, jo, si fer-li cas...! -va remugar Lluïsa Mascaró-. Per una dona està molt mal vist.

Va acomodar-se al seient, Nanda. Va continuar amb la seva història:
-Em posava a roda de na Fullana, filleta, talment en PouPou, i en Biel m'ha enviat un SMS per fer-me saber que un càrrec públic ha d'anar sempre dues passes davant.
Va estar-hi d'acord, Lluïsa Mascaró.
-Encara que sigui per anar a comprar el pa -va afirmar-, només t'han de precedir els tamborers de la Sala.
Va mirar la seva amiga, sempre tan vital i ara tan pansida.
-Què ha passat...? -va inquirir Mascaró.
-Ni t'ho pots imaginar...! -va exclamar Nanda Ramon-. En el moment de prendre fua per avançar na Fullana, zas!, m'ha desaparegut la bicicleta d'enmig de les cames.

Es va senyar instintivament, Lluïsa Mascaró.
-Marededeueta meva, segur que és cosa d'un boiet...! -va exclamar.
Va assentir, Nanda Ramon.
-Ben segur -va reconèixer.

I hi afegí:
-He pegat tal culada que he fet un cocó a l'asfalt.
-Hi havia molt de trànsit...? -va voler saber Mascaró.
-El col·lapse habitual de la sortida de les escoles -va reconèixer Ramon-. Han sonat més clàxons que quan el Mallorca fa un gol.
-Grosserots! -va respondre Mascaró.
Tanmateix va reflexionar. Fins i tot de les desgràcies cal extreure'n una lectura positiva.
-Una untada de Tantum ningú la vol, Nandeta -va dir-li a Nanda Ramon-, però, si ja te l'has pegada, benvinguda sigui. Des de la culada de Rachell Smith, què vols que et digui...? Hi ha culades que fan bo.

L'ENCANTERI
Gabriel Alomar i Llorenç Bisbal passejaven per Son Tril·lo. Alomar estava alterat, Bisbal avorrit.
-Me n'ha passat una, Bisbal... -va dir Alomar per encetar la conversa.
-I ara què em direu...? -va estranyar-se, Bisbal-. A vós i a mi, Don Biel, ja ens ha passat tot allò que ens havia de passar.
Va sospirar, Alomar. Va reprendre la paraula:
-Feia un tomb pels voltants i, de sobte, tenia davant un dimoni boiet.
Se'l va mirar astorat, Bisbal.
-Don Biel -li va respondre en to educat-, el xarop que preneu per a la tossina és d'apotecaria o de taverna...?

Va passar per alt el comentari, Alomar. Va prosseguir:
-Jo li he dit que era ateu.
-I què pretenia...? -va voler saber Bisbal.
-Robar-me els cordons de les sabates -va respondre Alomar-. I quan ha vist que no en duia, de cordons, perquè som més immaterial que el vent de la Riba, s'ha sentit burlat.

Va continuar, Alomar:
-En revenja m'ha condemnat a ésser mitja hora com ell.
-Un boiet, vostè, Don Biel...? -va respondre, Bisbal, un xic escandalitzat.
-Jo no m'he cregut l'amenaça -va explicar Alomar- i he continuat la volta. Però, mestre Llorenç, vos ben assegur que ha estat cert.
-Com ho sabeu...? -va demanar Bisbal.
-Perquè en Quinito Caldentey, en lloc de saludar-me amb un bon dia tengui, se m'ha plantat davant més dret que un misto amb un mocadoret a la mà dreta.

Va afegir-hi:
-M'ha dit 'eh, toro!'.
-Necessita ulleres -va comentar Bisbal.
-Sí -va admetre Alomar-. Però com que els boiets duen banyes...!
Va moure el cap, pesarós, Bisbal.
-Què heu fet...? -va demanar sense alçar la veu.
-Posar-me mitja hora el capell, amic Bisbal -li va respondre Alomar-, i no treure-me'l per res.
Estava consirós, Alomar.
Va afegir-hi:
-Amb les coses del front, poca broma.

EL FURT
Ahir horabaixa el President Antich va decidir pujar amb la bicicleta a Randa, de manera que va preparar un present de matances per a Llull i el va fermar en el portaequipatge. En arribar a la cova, els boiets havien fet net. La llonganissa havia estat substituïda per una branca d'ametller i, en lloc de carn magra, hi havia soles de sabata.

Va empal·lidir, el President.
-I ara de què berenam...? -va demanar-se, astorat, davant la magnitud de la tragèdia.
-Més que reparar tant en el benestar plaent de lo gavatx -li va respondre Llull-, convé que tenguis més esment a les coses de l'esperit.
-Zapatero les cuida més que en Pemán -va defensar-se el President-. El febrer viatjarà a Nova York per fer un berenar amb oració.
Va bufar Llull.
-Si tengués una mà de moro amb dos pams més de mànec com per arribar a lo Pemán i a lo Josete Zapatero, veuries espolsar la pardaleria com la llana de lo matalàs que ha acollit lo cadàver contagiós.
-Trobau que no s'ha de deixar convidar...? -va demanar, sorprès, el President.
-Trob que per berenar i fer dos resos no cal fer més quilòmetres que la bicicleta de Timoner -va argumentar Llull.

I va decidir:
-Tan aviat com demà Sant Antoni gloriós t'hagi donat les benediccions, puja a veure'm amb les viandes més suculentes i amb el cor encès.
-Què farem...? -va voler saber el President.
-Un berenar amb oració com lo Joselito a Nova York -li va anunciar, Llull.

I va aclarir les coses:
-Jo em menjaré lo entrecot amb patates i tu passaràs més rosaris que les ploraneres de la Gran Cristiana.

LA SORPRESA
És cosa sabuda que tant els dimonis boiets com el dimoni cucarell per Sant Antoni en fan de les seves. Tanmateix, poca gent ha tingut oportunitat de veure'ls. En Matasetzes és una de les excepcions.

-Senyoret -va dir-li a l'Honorable Manera-, no m'envieu a escorxar el mèu si vos dic que acab de veure dimonis per tot arreu.
-I els has vist...? -va demanar-li, sorprès, l'Honorable Manera.
-N'hi havia a dotzenes...! -va exclamar en Matasetzes-. He vist na Cospedal, en González Pons, Don Mariano...
-Guillem Martorell, no m'embullis...! -va replicar-li l'Honorable Manera-. Tu has vist els dirigents del Pepé que acudeixen a la Reunió Interparlamentària.
-No som cap crostó, jo -va engallar-se en Matasetzes-. I, si dic que a l'entorn de Don Mariano hi havia més dimonis que a sa Pobla, és perquè he vist una dimoniada...!

Filosofava en Matasetzes.
-En el món hi ha dues classes d'homes, els que fumam filet i els altres.

Va concloure:
-I, dels altres, jove, no n'hi ha cap que no hagi robat el porquet a Sant Antoni.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ams, fa mes de 15 anys
I no es sols amb les bicicletes que peguen" culades" a Cort.I que bé anava la "mà de moro" per les estores!.Molt divertit de llegir,l´article.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente