Al'espera de saber quins resultats tendrà d'aquí a nou mesos l'anomenada apagada analògica i la tradicional poca previsió dels mallorquins i mallorquines, ens voldríem centrar avui en els efectes, molt més perniciosos sens dubte, que té la corrupció vinculada a la gestió política. Els corruptes, més tard o més prest, desapareixen, però els efectes d'una part de la seva corrupció romanen -res és per sempre- al llarg de moltes generacions. Durant molts anys vàrem tenir la sensació que els polítics corruptes i els seus còmplices no polítics feien i desfeien i mai no havien d'afrontar conseqüències judicials. Aquesta sensació, segons el meu modest parer, ha jugat un paper fonamental en el procés de Glasnost que estam vivint en l'actualitat. La meva tesi és que aquella impunitat dels anys del canyellisme va desembocar en una confiança (i relaxació) total en què la corrupció vinculada a la política mai seria castigada i des del primer (cas Buckinham) fins al darrer (cas Turisme Jove) dels integrants del règim matista es varen deixar endur per la voràgine corruptora.

Si a la desapareguda Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va ser necessari un procés de transparència en la gestió política i en la informació, que va comportar un major grau de llibertat d'expressió i l'alliberament dels presos polítics, a la Desunió de Repúbliques Bananeres Matistes ha estat necessària una Glasnost, en aquest cas gràcies a una majoria democràtica i als fiscals anticorrupció. Vàrem viure amb impotència i desesperació els anys de la barbàrie corruptora. L'experiència ens duia a pensar que viuríem amb decepció els anys de canvi polític. Sincerament, un servidor havia perdut tota esperança que es destapàs tanta corrupció com la que s'ha anat destapant. Òbviament, veure tot el que estam veient no pot il·lusionar a ningú, però és evident que reforça la confiança en la nostra capacitat col·lectiva.

Amb tot, el gran drama. La tragèdia, si m'ho permeteu, és que ni quan es persegueix la corrupció no s'aconsegueix esborrar-ne les conseqüències més nefastes. Si es desmunta tal o tal altra xarxa de corrupció, fantàstic. Si a més a més aquells que han aprofitat el seu càrrec públic per enriquir-se de manera il·lícita i il·legal acaben a la presó, perfecte (és un dir, perquè d'això de la presó hauríem de menester un altre article per parlar-ne), però allò que no em quadra és què passa amb les decisions preses per aquell corrupte. Què passa amb els centenars de quilòmetres de territori urbanitzats a causa d'una decisió corrupta? Què passa amb els quilòmetres de litoral destruït per omplir les butxaques d'empresaris i polítics corruptes? I encara més.

Si hi ha hagut campanyes electorals que han estat finançades il·legalment, i aquestes han influït en el resultat de les eleccions, com se soluciona això? I una altra, si s'han robat centenars de milions d'euros des d'un càrrec públic al qual s'accedeix a través d'un partit polític, fins a quin punt no n'és responsable subsidiària aquesta formació política? Si a qualcú li pareix excessiu el punt al qual feim arribar les coses, que repassi la vergonyosa llei de partits polítics que tenim. Anem a la política ficció: imaginem per un moment que, d'aquí a uns anys, es demostràs que la decisió de construir l'hospital de referència de Mallorca a Son Espases va ser fruit de qualque pràctica corrupta. L'hospital ja estarà construït, amb tot el que això haurà comportat. Conèixer la veritat serà ben poc consol.