L'hora de la veritat

El partit quasi-hegemònic farà el sus amb el president "nacional" posant ordre. La visita de Rajoy ha d'estabilitzar l'oficialitat de la nau popular en un acte simbòlic però efectiu. Bauzá serà el pilot del transatlàntic popular, que ja té massa cites negatives -relacionades amb l'etapa de govern- per afegir-hi disputes internes. La conjuntura afavoreix el discurs d'oposició; no haurien de desaprofitar aquesta via enredant-se amb bregues públiques. I subratllam això de "públiques", perquè probablement la processó anirà per dins.

El partit axial del Govern ha entomat els darrers embats de l'any com una figuera: la prova és que el braç guerriller de l'oposició ja ha reintentat posar damunt la taula la successió del president. Que, evidentment, "no toca". L'única institució gran en dubte a hores d'ara és l'Ajuntament de Palma, a expenses de Nadal -un "home lliure" d'UM-. El partit xarnera es guardarà ben molt de desautoritzar el seu expresident: ja que té la fama d'anar a lloure, l'aprofitaran com una amenaça ben real. El partit "nacionalista" -alguns ho són; d'altres, també- té les mans fermades tant al Parlament/Govern com al Consell de Mallorca, i ja hem sentit prohoms uemites assenyalar amb dentetes que l'ajuntament capitalí té més pressupost -ummmmm!- que la institució insular.

Pel que fa al conglomerat -o no tant!- del sud-est del PSIB-PSOE, tots hauran de debatre si val més la pena el guaret essencialista o la unió possibilista. D'entrada, no han fet els deures i no serà fins passat l'estiu que aclariran el què. Un panorama inquietant també per la referència de l'esquerra, des d'on tenen clar que aquesta crossa és imprescindible si volen continuar amb opcions. Almanco avui.

Periodista