Per saber de qui em puc fiar he enllestit una mena de test definitiu. D'aquesta anàlisi de les gents i de les institucions, en destacaria aquests tres punts transcendentals.

En primer lloc, necessit conèixer la posició respecte a les matances feixistes del 36. En aquest punt, l'Església i l'extrema dreta -cada cop més cridanera- em mereixen una condemna absoluta. Pel seu gust ressuscitarien Franco. Jo seria un nou capellà Poquet, afusellat al mateix lloc del batlle Darder.

Una altra referència essencial és l'actitud respecte a compartir la seva sort amb els desafortunats. No cal especificar que aquest sentiment s'ha de traduir en fets. Sense aquesta elemental solidaritat, els individus i les societats esdevenen monstres. Per veure jugar, posem per cas, un robot a tennis, preferesc veure una cursa de cavalls.

El tercer punt de l'examen es refereix a la seva actitud respecte del sexe. El sexe com el definia el catecisme holandès, val a dir com un do de Déu i una manera d'estimar. Hom no es pot fiar ni dels reprimits ni dels depravats. Rouco, el cardenal del gai saber, i els seus seguidors resten a la llista dels nefasts. Per això, només em vull fiar dels qui tenen el cap clar, el cor calent, les mans netes i l'entrecuix xalest.