Quan només fa hores que hem arribat a la meta del 2009, hom té la sensació que hem tocat el cim després d'una etapa llarguíssima, d'alta muntanya i amb les pitjors inclemències meteorològiques. L'etapa ha estat especialment dura, perquè moltes de les nostres previsions i estratègies no han funcionat com ho havíem previst. Tanmateix, al final, de sensacions n'hi ha de tota casta, en funció dels resultats obtinguts i de les expectatives que s'obren en una competició de llarga durada. En la política i en la vida, com en el ciclisme, la victòria final no depèn de l'èxit d'un dia, però en un mal dia pots quedar fora de la competició.
Allò que importa és saber llegir bé la carrera, el temps, les forces, la preparació física i psíquica dels equips, particularment la capacitat de rectificar i la fortalesa mental dels competidors. En aquest any nou que tot just acabam d'estrenar, seguirem encara en etapes d'alta muntanya. Ens tocarà sofrir. Però no només en política, sinó en tots els àmbits de la vida. Segur, tanmateix, que alguna cosa canviarà profundament respecte a l'ahir que hem deixat enrere. L'emboirament general que ens ha impedit observar i explicar la realitat, amb més o menys claredat, persistirà encara, però potser no amb la mateixa intensitat.
L'angúnia i la incertesa que ens han acompanyat durant aquests mesos passats també continuaran, però disposam d'un petit magatzem de peces de recanvi, amb espelmes i piles, per quan ens manqui la llum elèctrica que consideràvem imprescindible. Les condemnes i les divisions seguiran, però potser hem redescobert la rellevància de les relacions humanes i la urgència de recuperar la solidaritat i l'entesa, començant amb els de més a prop. Per a molts ciutadans civilitzats, cultes i moderns, aquest Nadal ha permès fer un tast d'allò que entenem com a bon gust i per assaborir productes que molt probablement havíem substituït per viatges d'evasió, festes de plaer exòtic i consum per imitació i per voler ser.
2010 ha clarejat com un temps nou, com una oportunitat per als qui estan disposats a aprendre, com un ordre nou només interpretable tenint molt present d'on venim i on som. L'estadística dels missatges sms molt probablement haurà estat molt menor aquest cap d'any respecte a anys anteriors, però els seus continguts també han estat diferents, més pensats i més cordials. Aquests dies, servidor ha abandonat el mòbil damunt la taula i l'ha deixat descansar, potser pensant que també és una eina que haurem de recol·locar a la prestatgeria del estris prescindibles.
Per a aquesta aventura que començam entenc que necessitam una altra casta de recursos i de discursos. Siau benvinguts a experimentar aquest temps nou: segur que només observant el gir copernicà que es produirà en el món de les comunicacions prendrem consciència dels grans canvis que afecten la humanitat. Entre d'altres coses, una part rellevant del món, aquest 2010, recobrarà el seny que havia perdut, en part gràcies a les petites victòries dels resistents i de tots aquells que lluiten plantant cara a les correnties aparentment imparables de la humanitat.
