Enguany els estiuets han permès la presència de picornells als alzinars, pinars i garrigues com a mínim fins a aquests mateixos dies. Potser són un presagi -com el refrany que serveix de titular- del temps que s'apropa. Els catalans diuen que "any de rovellons, neu fins als collons". Els fongs i les gírgoles són probablement la cosa viva més prodigiosa de la terra. Ja eren aquí moltíssim abans que els dinosaures i continuaran vius tres milions d'anys després de l'extinció de l'home. Els bolets se'n riuen, de tots els canvis climàtics (els que hi ha hagut i els que encara han d'arribar) i dels moviments tectònics que han convertit els fons marins en les muntanyes que teniu a la vista. De tots ells, el picornell és un dels més exquisits, categoria a la qual només n'arriben una partida i pocs més. De bons n'hi ha molts; de dolents, un munt i de verinosos, uns quants.
PICORNELLS, MILLOR TENDRES QUE VELLS. Només a terres illenques els noms que tenen els picornells arriben a la dotzena: picornell pelut, de càrritx, blanc, d'alzina, agulletes, llengua de bou, llengua de vedella, peu de cabrit, llengos buines... A terres de la Península el coneixen de moltes maneres: rossinyol, vaqueta, agerola, ginesterola, rebozuelo, cantarella, zizahorí, cabrilla, susa, saltsaperretxiko, cantarela, pie de cabra, cacafina, panchita... depèn de si anau per Catalunya, el País Valencià, Euskadi, Galícia, Còrdova o Sòria. Al llevant de Mallorca els coneixen com a picatornells i a Menorca com a cama-seca o camagroc, pel seu color groguenc o ataronjat. Com diu el refrany menorquí: Per Tots Sants, murtons i aglans, cames-seques i esclata-sangs. Bons i petitons, solen aparèixer en aquests dies de tardor en els alzinars i pinars o per les voreres dels camins on hi ha alzines a prop.
NO ES CORQUEN.Fan una olor agradable, afruitada, i el seu gust és dolç. Tot i que és un bolet molt fàcil de reconèixer, en el fons la majoria de picornells són desconeguts i la quasi totalitat de la seva producció es podreix cada any, malgrat tenguin la particularitat de no corcar-se i es puguin collir molts dies després del seu naixement. Els insectes que colonitzen la majoria de bolets no reconeixen el picornell com un bolet típic i no hi fan la posta d'ous. A la cuina són molt apreciats perquè tenen una peculiar permeabilitat i durant la cocció absorbeixen amb facilitat els sucs i extractes del seu voltant. Quan són vells agregen i tornen una mica coents. M'encanta provar aquests bolets prehivernencs, tot i el meu elemental i escàs enteniment del món boletaire.
PER A NADAL, UN MES CABAL.Només manca un mes per a les festes de Nadal. Passat Santa Cecília, patrona de la música, i Sant Climent, patró de les drassanes navals, arriba Santa Catalina, que un mes refina segons recorda el refrany. L'any i el temps passen a una velocitat imparable. La tardor es va acabant tot i que just fa dos dies, com aquell que diu, que va començar. La lluna, dimarts dia 24, arribarà al quart creixent a les 22 hores i 40 minuts del vespre. Ara el calendari tradicional recomana recollir llenya i preparar els aliments, perquè ve el fred.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.