En temps d'equinoccis
La por, aquest sentiment que hauria de ser anticonstitucional, ha arrelat entre la població ocupada. Parlar de vagues ja només ho fan aquells treballadors del sector públic que no consideren suficient privilegi tenir feina segura en l'actualitat. La congelació de sous proposada pel Govern Antich causarà el natural malestar i el conseqüent rebombori, però la realitat dels comptes públics serà argument suficient per a contextualitzar qualsevol queixa. És el que ha passat en el sector privat, i amb menys garanties.
La injustícia és que aquests arguments només s'utilitzen quan vénen mal dades i s'han de repartir misèries però s'obliden quan ve la bonança i no volen repartir amb igual rigor les alegries. Així no és estrany que, amb gairebé tots els sectors productius amb descens d'ingressos que afecten directament l'ocupació i la remuneració d'aquesta, només plantegin guerres radicals els futbolistes milionaris i els treballadors de SFM. El fet que ens deixin sense futbol o sense anar al Dijous Bo només farà més gran la desafecció que provoquen els privilegis en temps d'equinoccis.
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- Aquests són els municipis de les Balears al top 100 de demanda de lloguer
- [VÍDEO] Representen una obra catalanòfoba en un acte sobre discriminacions
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És natural que els treballadors tinguin por. Si es queden sense feina i sense dret a subsidi d'atur, d'on pagaran el menjar i l'habitatge i altres necessitats igualment irrenunciables? I els sindicats, s'han quedat sense l'arma més forta i eficaç que tenen en temps de bonança: la vaga. Si un empressari no té comandes suficients, una vaga li és una benedicció. Dret al treball, dret a l'alimentació, dret a l'habitatge, tot això són mots que queden molt bé en una constitució o en un estatut, però l'Estat no té poder suficient per a garantir-los, suposant que hi hagi suficient voluntat política de fer-ho.
A Biel: D'acord amb el que dius, però pensa que amb l'esforç dels treballadors, els bancs podran recuperar el 3% que han perdut i que, pobrets, ha fet que enguany només hagin pogut tenir un benefici de 7.000 milions d'euros.
Jo me pensava que tenir feina era un dret, no un privilegi. Sia com sia, el fet és que els treballadors que gaudeixen d'una feina més o menys segura, tenen el sou congelat, si no han hagut de reduir les hores de feina. El 2010 serà encara pitjor, i si el 2011 la cosa comença a millorar, els treballadors més afortunats arribaran al 2012 amb el sou del 2008 i els preus i els impostos del 2012.