La por, aquest sentiment que hauria de ser anticonstitucional, ha arrelat entre la població ocupada. Parlar de vagues ja només ho fan aquells treballadors del sector públic que no consideren suficient privilegi tenir feina segura en l'actualitat. La congelació de sous proposada pel Govern Antich causarà el natural malestar i el conseqüent rebombori, però la realitat dels comptes públics serà argument suficient per a contextualitzar qualsevol queixa. És el que ha passat en el sector privat, i amb menys garanties.

La injustícia és que aquests arguments només s'utilitzen quan vénen mal dades i s'han de repartir misèries però s'obliden quan ve la bonança i no volen repartir amb igual rigor les alegries. Així no és estrany que, amb gairebé tots els sectors productius amb descens d'ingressos que afecten directament l'ocupació i la remuneració d'aquesta, només plantegin guerres radicals els futbolistes milionaris i els treballadors de SFM. El fet que ens deixin sense futbol o sense anar al Dijous Bo només farà més gran la desafecció que provoquen els privilegis en temps d'equinoccis.