Un diccionari de burletes (1884)

Qui seria aquest Adolfo Llanos que el 1884, en aquestes dates, publicava un llibre titulat Novísimo diccionario del amor y de otras cosas tan útil para los feos como para las hermosas i on, tot seguint un ABC humorístic, ens va definint el contingut de cada mot clau, com és el cas de la paraula "broma", de la qual ens diu tot seriós: "BROMA: deïtat que governa a la major part de les nacions i que disposa d'una multitud de fidels. Hi ha pobles on quasi tot és broma. Els que manen bromegen amb els que obeeixen. Els que obeeixen fan bromes terribles als que manen. La dona fa bromes al marit i el marit fa bromes a la serventa. La llei és una broma forta i la llibertat una bromota. A pobles tan bromistes convé prendre a broma totes les coses i qui no ho fa ho passa molt malament. Pel que fa a les bromes, hem de distingir les pesades de les lleugeres. Broma lleugera és la que no du conseqüències fatals.

Per exemple: la que donen a un home quan li anuncien la mort del seu deutor, no essent certa la notícia; o la que donen a un deutor quan li diuen que ha mort el seu anglès i no és veritat. De bromes feixugues n'esmentaré alguns exemples: la que dóna un amic a un altre demanant-li doblers que no li ha de tornar mai; la que dóna un home a la seva futura esposa deixant-la plantada a la porta de l'església; la que dóna el govern a la nació prometent-li fer tot el contrari del que fa; la que dóna un tio capitalista al seu nebot i únic hereu no deixant-li un cèntim". La vida, com podem veure, és sempre la mateixa i presenta els mateixos tòpics. No li devien caure gaire bé, al tal Adolfo Llanos, els advocats i ho explicava amb el mateix accent lúdic: "Enredaire tramoista/ que viu dins l'enredat/ desenredant els dolents/ per enredar els bons./ El millor mosso, més destre/ i més guanyador de plets,/ quan s'afica a marit,/ perd el seu sense remei...".

No és menys gràfica la definició de "bombo", és a dir, "invenció moderna que es prodiga de paraula i per escrit". N'hi ha de diferents tipus: morals, polítics, industrials i literaris. Un exemple de bombo moral seria quan es diu: "Una jove fadrina sol·licita comare per a la casa dels seus pares", Bombo polític: "El conseqüent liberal senyor M.N.S., tan conegut pels seus patriòtics sentiments, que generosament ha prestat a la noble causa que defensa, és l'home indicat per a la subsecretària del Ministeri d'Ultramar. No dubtam que l'opinió pública, el país, els homes honrats i les províncies ultramarines veurien amb la major satisfacció aquest just nomenament". Exemple de bombo literari: "El conegut, distingit i il·lustrat escriptor senyor XX ha de publicar una novel·la que cridarà poderosament l'atenció del públic. L'afortunat literat ha rebut set proposicions de cases editorials russes que es disputen l'honor de traduir aquesta darrera mostra del seu enginy. S'ha de titular la novel·la Onze mil verges degollades o l'infant malenconiós".