No digui caos, digui Calvo

Vivim temps de crisi, de malestar a les llars, d'incertesa de futur, de gent gran que necessita pau. Per què, aleshores, la batlessa Calvo està tan obsessionada a desbaratar a la brava la poca qualitat de vida que queda als seus ciutadans? La primera vara s'ha llançat a fer obres pertot arreu i, a l'ensems, allà on crea més molèsties, més taps circulatoris, més angoixa. Les feines de l'avinguda de l'Argentina en són un exemple claríssim. L'obsessió per fer el carril bici du la batlessa a aixecar el cor de Palma sense miraments, posant la voluntat per sobre del sentit comú i pensant-se que la política és l'art d'humiliar a força de renou, brutor i clàxons. Calvo es pensa que passarà a la posteritat des de les martellades i les piconadores, quan un batle intel·ligent ha de fer tot el contrari.

La primera edil té doblers; els hi ha enviats Madrid amb el pla E (conegut a Ciutat com a pla Estrès). Fa falta crear feina, és ver. Però la Vara hauria pogut invertir aquests recursos en objectius que no descentrassin les persones, que els deixassin viure amb dignitat. N'hi ha tants, d'objectius per acomplir! Però no: Calvo vol imposar el seu voluntarisme de cova tèrbola, de camareta que congria les coses d'esquena a la realitat, de gent tancada que no creu en el respecte. Calvo no cerca el benestar: castiga i asfixia. Li agrada fer patir. La Vara és el despotisme curt i desil·lustrat. Només un subjecte profundament infeliç pot odiar i destruir d'aquesta manera tan neuròtica la recerca de la felicitat dels seus semblants. Palma és desgavell i tortura. No digui caos, digui Calvo.