El mateix dia en què la portaveu del Govern, Joana Barceló, feia els acostumats jocs verbals sobre la corrupció, el delegat del Govern, Ramon Socias, xerrava clar i llampant sobre la mateixa qüestió. Ha hagut de passar un any perquè, a la fi, un polític en exercici de primera línia digui públicament allò que és de sentit comú: que els imputats "han de fer una passa enrere". Tots. Socias ho diu molt educadament, però no li falta contundència. Una flor no fa estiu, però almanco a la fi se sent algun protagonista de la casta política balear que es desmarca com toca de la cobertura generalitzada que s'està donant a la corrupció. Per ventura no hi ha relació causa i efecte, però és curiós que aquesta alegria la doni Socias just uns dies després que el Cercle d'Economia demanàs "decència" als polítics. No basta, per descomptat, dir quelcom, sinó que es tracta de fer. Però si el mínim sentit de la vergonya pròpia i aliena no estigués perdut del tot, almanco hi hauria una esperança que no tot estigués tan corcat com pareix.

Clar que, si hem de fer cas de la portaveu governamental, l'esperança s'esvaeix ràpidament: "aquesta legislatura marcarà un abans i un després" amb la corrupció, va dir divendres; massa raó té, encara que és segur que no ho deia en aquest sentit: aquesta legislatura ha demostrat que no hi ha cap partit polític que actuï diferent envers la corrupció, tots s'agermanen criticant l'aliena i cobrint la pròpia o la dels aliats i deixen als jutges que els marquin el sentit de la decència i l'ètica en l'exercici de la representació popular. I en especial és el Govern el que actua d'una manera tan poc edificant tot i que és el que hauria de ser qui assumís el lideratge social, una cosa que refusa tant com pot i encara més.

Tornant a Socias, les seves paraules, òrfenes de cap acusació partidista i adreçades a tots els partits de la mateixa manera, són, ja ho dic, una flor dins el desert de porqueria que és la vida política balear. Tractant-se d'un dirigent socialista, qualsevol observador ha de pensar necessàriament que mereixeran les seves declaracions una resposta immediata del PSOE: es reunirà el seu consell polític i demanarà a Xicu Tarrés que faci "una passa enrere" i al Govern que destitueixi Miquel Mestre de director general, per la imputació que pesa sobre ambdós pel cas Eivissa Centre. Llavors, avergonyits, el PP i UM no tendran més remei que seguir el valent exemple socialista i obligar a fer "passes enrere" a tota la legió d'imputats que tenen.

I, finalment, tots junts, inclòs el Bloc, demanaran disculpes als ciutadans per haver pecat per acció o omissió i faran acte de contrició de mai més no tornar a pecar. Els ciutadans sortiran al carrer amb roses vermelles, blanques i, si cal, blaves per regalar a tots els polítics, entre plors emocionats i visques a la transparència pública. Somiar és gratuït. La fantasia s'esvaeix a marxes forçades si se sap situar políticament Socias dins de l'embolic d'ambicions de futur que es manegen en el si del PSOE.

Són veus aïllades, les de Socias i del Cercle, que no fan perillar res. S'agraeixen, però són el que són. Per si faltava res, la imputació de Gabriel Cañellas ve a coronar de la manera més adequada allò que és i sembla la degradació de la nostra vida política. Passat i present autonòmic s'agermanen en allò que de veres els iguala. Ha hagut de passar mig segle per corroborar que el cañellisme no només ha triomfat en tot i per tot, sinó que és el mirall en el qual es reconeixen tots els nostres polítics.