Mai de la vida no he tengut cap interès de ser com els altres. Pens que, com diu la dita, cada persona és un món i per això tots i cadascun de nosaltres, amb tot el respecte del món cap als qui pensen diferent, hem de voler ser nosaltres mateixos. Malauradament, hi ha gent que té com a fita principal semblar-se el més possible a la majoria. Irreflexivament, sense analitzar el món i la bola des d'una òptica pròpia, es deixa dur pels amics, pels dirigents, pels pares, o pels qui siguin. Aquest fet, des del meu punt de vista, representa un empobriment de la societat. Es perden els matisos, es polaritzen les posicions, s'uniformitza el pensament, desapareix la diversitat, no es qüestiona res. Les idees innovadores, els pensaments originals i fins i tot molts de descobriments científics no haurien vist mai la llum si no fos pels qui es rebel·len contra el que avui dia hom anomena pensament únic. És més, un poble que no pensa és un camp adobat per a què els més poderosos manegin els fils així com els doni la gana.

Hi ha tantes visions del món com persones hi ha. No cal, per tant, renunciar a res per voler ser com els altres. Això sí, hem de respectar tant com són els altres com respecte hem d'exigir per a la nostra manera de ser, sempre que aquest respecte no impliqui connivència amb les conductes poc ètiques. És clar que això té un preu. Pot ser titllat de rar, pots ser rebutjat pels qui no admenten cap desviació de l'ortodòxia més tancada o, fins i tot, pots tenir problemes més greus. La llibertat, emperò, no ha sortit mai de franc. Aquest pensament, que em ve al cap de tant en tant i és una de les meves màximes, m'ha tornar a rondar just al moment que cavil·lava sobre el tema de l'article de demà (avui per a vosaltres, estimats lectors), quan he llegit al Diari de Balears que un grup d'experts de l'ONU han llançat la sospita que el Fons Mallorquí de Solidaritat finança diferents organitzacions que han donat suport a un grup armat que opera a la República Democràtica del Congo.

He quedat amb els cabells drets! No m'ho podia creure. Llavors he seguit llegint i ho he començat a entendre. Qui exerceix la seva llibertat de pensament, qui no es conforme amb les versions oficials i vol gratar per ell mateix dins la realitat, sovint arriba a desenterrar coses que puden molt. I com que això pot fer mal a qualque poderós, una de les estratègies més emprades consisteix a intentar desacreditar-los davant l'opinió pública. Qualque pic, fins i tot, acusant-los, sense cap mena de vergonya, d'allò mateix que ells s'han atrevit a denunciar. Cal que no ens quedem mai amb la primera versió de la notícia. Hem de consultar diverses fonts, les hem de contrastar, hem de cercar totes les versions i, només aleshores, hem de crear la nostra pròpia opinió i, si volem, ens hi hem de posicionar. El més senzill és beure'ns tot allò que ens aboquen dins el tassó, però hem d'anar alerta, perquè qualque pic, en lloc de vi, ens hi han posat fel.