El funeral per les víctimes de l'esfondrament de l'edifici de Rodríguez Arias, a Palma, no pot tancar un episodi ciutadà que ha posat en evidència tràgica una mancança estructural de l'Ajuntament de la ciutat. La mateixa batlessa, Aina Calvo, ha negat l'existència de denúncies prèvies a l'esbucament de l'edifici. En concret, va dir que no tenien constància que hi hagués denúncies, fórmula prudent, que evita entrar en el veritable centre de la qüestió. La versió de la batlessa l'hem de donar per bona, ningú no la faria mentidera. Però s'hauria de precisar, si és el cas, que no hi havia denúncia escrita. Seria més exacte.
Hi ha moltes maneres d'evitar tenir constància de denúncia escrita. Recordau que el tinent de batle Sierra, del PP, responsable de la Policia local de Palma, va demanar a la població que no denunciàs més actes delinqüència que, durant un cert temps, una banda juvenil perpetrava contra escolars a la sortida dels col·legis. Va dir que, com que ja hi estaven treballant, no era menester que els fets es continuassin denunciant. Ignor si la seva prèdica va obtenir els resultats desitjats, que l'augment de les denúncies no engreixàs les estadístiques de delinqüència a Palma.
Però, sens dubte, la manera més eficaç i sistemàtica d'aconseguir que a l'Ajuntament no hi constin denúncies sobre qüestions conflictives consisteix a obstaculitzar-les, per exemple instant la ciutadania a presentar-les per escrit, com si les persones que atenen el telèfon fossin alienes als problemes ciutadans. El telefon té quasi cent trenta anys, de manera que la seva utilitat ja està ben contrastada. Se l'accepta, des de l'Ajuntament, com a eina de comunicació segons per quines qüestions, però no és vàlida en altres casos. Aquesta estratègia perversa atura sens dubte moltes queixes de poc embalum, però n'atura d'altres que afecten qüestions vitals.
Per ventura la gran obra d'aquest govern municipal hauria de ser, molt més útil que el carril bici i molt més important que el palau de congressos, obrir l'Ajuntament a la ciutat, vol dir això restablir una comunicació que havia existit. No podem creure que la Policia local, per més ineptitud i arbitrarietat que intermitentment s'entesti a demostrar, no conegui els punts problemàtics de la ciutat: així i tot, en lloc d'establir-ne un control eficaç, demana denúncies escrites a les persones que no poden dormir pels renous, o que veuen com els seus fills han de travessar mercats de droga per arribar a ca seva, o que han de créixer en un ambient de delinqüència indigna d'una ciutat que va ser de les més habitables de l'Estat (i que ara ocupa el lloc vint-i-busques).
Demanar denúncies per escrit a les persones que ho pateixen revela un sarcasme vexatori per als contribuents. Per més que no consti, a l'Ajuntament, cap denúncia escrita sobre l'amenaça que suposava l'edifici de Rodríguez Arias, per més que, amb la llei a la mà, l'Ajuntament no tengui cap responsabilitat en el drama, genèricament és culpable de no escoltar prou la ciutadania, de no desembossar els canals de comunicació o de no crear-ne de més eficients. I, sobre aquesta qüestió, aquests dies no hem sentit cap paraula pronunciada pels més alts responsables del govern ciutadà.
