algo de nubes
  • Màx: 19.46°
  • Mín: 13.93°
19°

Honestedat i suborn (1952)

S'ha d'acceptar la corrupció política com un mal inevitable? És com un depòsit del qual no se poden evitar les fuites d'aigua? Aquestes preguntes i moltes més, que podem creure de rabiosa actualitat, es feia l'escriptor Joaquin Paço d'Arcos a la seva novel·la Ansiedade i hi feia una dedicatòria al polític Marcelo Caetano, que passats els anys seria president de la república. Entre d'altres coses li deia: "Val la pena lluitar per una idea? I per quina? Entre el Portugal dels nostres pares i el del nostres fills ens trobam nosaltres. Què heretam d'uns? Què podem transmetre als altres? Cap a la doctrina de la qual vostè ha estat autoritzat apòstol entre nosaltres es tornen les mirades de tots els que creuen en la forta i valerosa justícia social que haurà de consolidar l'obra començada. Per això, esmentar el seu nom en el pòrtic d'aquest llibre és, en certa manera, respondre als interrogants que dins ell no es formulen, però que indirectament l'emplenen".

I ens narra Paço d'Arcos la seva història d'una societat que només mira la seva conveniència a nivell personal... "Ella es va riure dels seus escrúpols i no es pren seriosament el que creu argument de tragèdia... I no cal dubtar-ho. Tots els escrúpols són infantils. La vida és només això: comerç d'influències, lluita per un poc de benestar sia com sia, i cap moral limita la lliure voluntat. Potser la moral cristiana? Sí. Ella és catòlica i defensa sempre la religió. Va a missa els diumenges i els dies festius. De tant en tant es confessa... i tria sempre esglésies llunyanes, sacerdots desconeguts i, així, alleugerada dels seus pecats per la lleu penitència, va a rebre l'Eucaristia amb la consciència ben tranquil·la. Hi ha entre la manera de pensar d'Antoni i ella una profunda diferència. Ell fou tret de l'ambient corruptor per decisió paterna d'enviar-lo a Àfrica molt jove, abans que el seu caràcter patís aquella mala influència.

Retornà passats sis anys, amb la legítima ansietat de trobar una llar, una pàtria, un ambient en el qual les preocupacions havien de ser diferents de la defensa contra les feres, contra les febres, contra els enemics implacables. I va venir a trobar una societat excitada per una altra febre, la de l'or, la de la perversió, la d'altres aiguamolls i altres feres... La pàtria era servida per Vidal amb els seus negocis, comprant-ho tot i a tothom, volent-lo comprar a ell també. El seu ambient té com a representació l'elegància de Pequenu, flor d'un pantà, a la qual estima dolorosament, però que canta a la seva oïda amb impudor, la corrupció ciutadana...".
El suborn tortura el protagonista del relat. Un suborn amb mil cares i que sol acabar amb aquell consell de: "Agafa'l i no siguis beneit...".

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.